Els qui coneixen bé Pío García-Escudero saben que al president del Senat li agrada més una corrida de toros que la política, a la qual va arribar, no de la mà de Rajoy, sinó de la de José María Aznar cap allà el 1987, quan el va nomenar director general de Patrimoni i Promoció Cultural a la Junta de Castella i Lleó.

I els qui el coneixen bé saben també que Mariano Rajoy més que un favor li ha fet una malifeta amb la decisió de designar-lo president del PP en substitució de Cristina Cifuentes després de l'escàndol del màster i el vídeo en què l'expresidenta regional apareixia robant en un supermercat unes cremes de 40 euros. Fa anys que es va esborrar de la política i dels mitjans i al màxim que aspirava era a acabar el seu segon mandat com a president del Senat, i a gaudir d'una jubilació daurada a partir del 2020, quan ja haurà complert els 68 anys.

En realitat, per Pío García-Escudero, poc amic de conciliàbuls i conspiracions internes, la Cambra Alta sempre va ser el balneari somiat dins de les procel·loses aigües de la política madrilenya, i molt més tenint en compte com se les gasten els populars entre ells i quanta porqueria sura des de fa dues dècades per les seves clavegueres. Dossiers, espionatges, xantatges, gestapillos...

Recorden aquella impactant entrevista de Manuel Cobo el 2009 a El País amb què va retratar l'equip d'Aguirre? Això va dir: "Van venir per Pío [García-Escudero], i jo no vaig parlar perquè no era de Pío; van venir per la tele i jo no vaig parlar perquè no era de la tele; van venir per la Cambra i jo no vaig parlar perquè no era de la Cambra; van venir per Ifema i jo no vaig parlar perquè no era d'Ifema; van venir per la Caja i jo no vaig parlar perquè no era de la Caja; van venir per Rajoy i jo no vaig parlar perquè no era de Rajoy; van venir pel PP i jo no vaig parlar perquè no era del PP... Van venir per Espanya".

El nom de García-Escudero va passar a la història com el de l'home que va confirmar des del PP l'autenticitat dels papers de Bárcenas

En efecte, Aguirre va anar per García-Escudero i ho va aconseguir el 2004 en aconseguir la presidència del PP de Madrid. I des d'aleshores, el president del Senat s'ha dedicat a gaudir dels viatges institucionals i de les corrides de toros. La seva obsessió més gran: passar desapercebut. Ni una entrevista, ni una conversa de passadís, ni una reunió en la qual se li pogués atribuir la més mínima conspiració.

Seria, no obstant això, el 2013, amb la publicació dels papers de Bárcenas, quan va decidir definitivament sortir del focus només per presidir les sessions del Senat, i no tornar a parlar mai amb un periodista. La decisió la va prendre després que en conversa amb un redactor admetés la veracitat dels papers de Bárcenas. Concretament, d'una anotació sobre un préstec de cinc milions de pessetes que a l'estiu del 2000 li va lliurar el partit per rehabilitar el seu habitatge habitual, després d'un atemptat de la banda terrorista ETA que va destrossar l'immoble. El préstec va ser tornat en pagaments d'un milió de pessetes que també apareixien en la comptabilitat B, però el nom de García-Escudero va passar a la història com el de l'home que va confirmar des del PP l'autenticitat dels papers de Bárcenas mentre aquells dies Cospedal i altres dirigents s'esgargamellaven pels mitjans dient que allò no eren més que unes simples fotocòpies no tenien cap valor. Aquell dia García-Escudero va desaparèixer per sempre del focus. Mai més no va tornar a parlar amb un periodista ni treure el cap per cap mentidero de la Villa.

Ara Rajoy el torna al focus per netejar la fossa sèptica del PP madrileny. Però ell seguirà amagat, de perfil i sense més iniciativa que la de complir les ordres que li indiquin des del PP nacional. Per això ha estat elegit i per això l'elogi més gran que sempre es va escoltar d'ell entre els seus correligionaris és que "no neteja, però no embruta". Així seguirà...