Això no s'acaba. El PP no guanya per a ensurts. A aquest pas no en quedarà un. Donin un cop d'ull a l'hemeroteca. Matas, Rato, Aguirre, Cañete, Acebes, Cascos i ara Zaplana. Cauen com en el llibre Deu negrets. La seva no és una història d'assassinats, però sí de mort (política), suborns, diner negre, paradisos fiscals, blanqueig, frau, malversació de fons públics, indignitat i putrefacció.

Ara resulta que aquells patriotes de braçalet que van venir a regenerar Espanya i donaven lliçons d'honestedat i bona gestió cada matí, ens demostren que van arribar només per forrar-se, saquejar les arques públiques i emportar-se els diners a cabassos a l'estranger. El que no ha estat empresonat, ha estat imputat i el que no està esquitxat en algun assumpte tèrbol investigat en els tribunals.

Fa temps que el PP d'Aznar està podrit i, per molt que Rajoy provi d'establir una línia temporal i d'actuació entre els que hi van ser i els que hi són, és impossible. Són els mateixos perquè a aquells els van succeir aquests i el modus operandi va continuar sent idèntic. Les institucions al servei de les seves pròpies causes i de les seves butxaques. Tenim González, Cifuentes, Camps, Costa, Granados i tants altres.

Que tremolin ara aquells que, com Zaplana, sempre van esquivar tots els assumptes tèrbols que amenaçaven d'esclatar i fins ara mai van explotar

La detenció d'Eduardo Zaplana per blanqueig de capitals, malversació i prevaricació ha tornat a sacsejar el partit del govern espanyol. I, encara que fa temps que van treure de la primera línia l'exministre, va ser Mariano Rajoy qui el va convertir en la seva mà dreta en el Parlament entre 2004 i 2008 i va ser ell també qui va beneir el seu nomenament com a conseller de Telefónica. Favor amb favor es paga i César Alierta sempre va estar disposat a donar un cop de mà als tòtems del bipartidisme i els seus familiars més pròxims. Tot per tenir contents els populars i socialistes.

Zaplana és un símbol de l'aznarisme que, enutjat amb el "marianisme", deia ja penjaments del govern central i, en els últims temps feia, segons expliquen a Génova, de valedor de Ciutadans en les seves estones lliures davant de l'Ibex 35. Sol o en companyia d'altres amb qui recentment va constituir una Fundació en defensa de la Constitució espanyola.

Si la justícia no tingués els seus temps, no sempre coincidents amb els de la política, un diria que la detenció de Zaplana no és aliena a la seva complicitat amb Albert Rivera, l'home que enverina els somnis del govern espanyol i s'ha proposat de treure Rajoy de La Moncloa. Que tremolin ara aquells que, com ell, sempre van esquivar tots els assumptes tèrbols que amenaçaven d'esclatar i fins ara mai van explotar. L'exministre ha caigut després d'haver-se escapolit de no pocs escàndols que el van esquitxar, i malgrat que alguns dels seus col·laboradors van ser jutjats i empresonats en diversos casos de corrupció.

De moment, després de la seva detenció, més d'un, i no tots del PP, han entrat en pànic. Si ha caigut Zaplana després de tants anys d'ombra de sospita i d'escapolir-se de la justícia, no s'ha de ser de l'UCO per augurar que no ho farà sol, i que les seves maniobres poden esquitxar uns quants més enllà de la família Cotino i de la seva etapa com a president de la Generalitat Valenciana.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat