Tal dia com avui de l’any 1816, fa 207 anys, a Bogotà (llavors capital del virregnat espanyol de Nova Granada), les autoritats colonials hispàniques executaven Josep Carbonell i Martínez, que havia estat un dels líders pioners del moviment independentista americà. Carbonell dirigia un moviment popular i clandestí que advocava per la constitució d’una república bolivariana, formada per tots els territoris hispànics del continent sud-americà (virregnats de Nova Granada, Perú i Riu de la Plata; i capitanies generals de Veneçuela i Xile). Aquest moviment estava inspirat en els revolucionaris que havien aconseguit la unió i independència de totes les colònies britàniques de Nord-amèrica i estava dirigit pel general Simón Bolívar.

Josep Carbonell i Martínez era fill del català Josep Carbonell i Rojas —nascut a Barcelona i criat a Bogotà— i era net del català Rafael Carbonell, que algunes fonts indiquen que havia nascut també a Barcelona i d'altres situen el seu indret d'origen a Vilanova i la Geltrú (Garraf). També les fonts apunten que l'avi Rafael, nascut durant el primer quart de la centúria del 1700, hauria passat a les Amèriques molt probablement després de la liberalització del comerç amb les colònies, promulgada per Carles III el 1776, que va certificar el final del monopoli comercial castellà —exercit per Sevilla i Cadis— i que va portar molts comerciants catalans a les principals ciutats del Nou Continent.

Josep Carbonell era un ferm partidari de la implicació de tots els estaments de la societat en el projecte independentista: grans propietaris agraris, comerciants, jornalers i esclaus —que serien alliberats en el decurs del procés polític—. En aquest sentit, era un pioner, perquè aquells moviments, inicialment, no contemplaven l’abolició de l’esclavitud. Per aquest motiu, l'any 1810 va ser empresonat per la Junta Revolucionària de Santa Fe, el primer govern provisional de la independència format exclusivament pels propietaris latifundistes. L'any 1816, però, va ser detingut i empresonat per les autoritats colonials hispàniques que, llavors, encara ostentaven el control militar sobre la ciutat de Bogotà. Condemnat a mort, va ser forcat a l’indret anomenat Huerto de Jaime.