Encara amb l'olor de crema solar a la pell i amb lo curs escolar a punt de començar, les primeres carabasses i teranyines ja trauen lo nas pels aparadors de les botigues. Sense haver acabat de pair panellets i castanyes, ja apareixen los torrons als supermercats i els joguets a la publicitat televisiva. I amb los canelons de Sant Esteve a la gola, ja es comencen a vore anuncis de disfresses de Carnaval. Vivim en l'era de la precedència.
Si a això li sumem les campanyes intermèdies inventades per a omplir els buits entre festius, aleshores lo panorama esdevé aclaparador. És un constant fer Pasqua abans de Rams. Així, per exemple, pel febrer se mos diu que hem de celebrar els enamorats perquè ho diu sant Valentí, lo març i el maig són per al dia del pare i de la mare i ara, al novembre, com que és aquell mes ximple que queda penjat entre la Castanyada i Nadal, han tingut l'ocurrència de crear el Black Friday, que va començar sent un divendres i au i ara te l'allarguen quinze dies i l'empalmen amb les nadales a tot drap pels carrers i ascensors de les ciutats.
Allò que poguéssem gastar-mos, fem-ho en comerç de proximitat perquè si no, amb tanta anticipació i tanta despesa extenuant, correm lo perill que mos buiden la butxaca mentre, paral·lelament i paradoxal, penalitzem lo botiguer del costat de casa
La qüestió és fer-mos comprar coses, la majoria de les quals no ens calen, només pel simple fet que estiguen rebaixades. Generar una necessitat. Un altre tema és fins a quin punt és cert lo tant per cent que asseguren que t'estalvies. No seria la primera vegada que alguns venedors apugen lo preu vint dies abans d'iniciar els descomptes perquè després semble que els abaixen. Total per a quedar-mos allà on érem però enganyats.
Per no quedar enrere de tanta modernor abassegadora, sovint lo comerç local —a contracor— es veu obligat a sumar-se a estes iniciatives, amb les quals no pot competir en igualtat de condicions. Lo seu marge de benefici és molt menor que el de les grans superfícies o empreses de venda per internet i els toca anar a remolc per no perdre clients, moltes vegades en detriment de perdre-hi diners.
Com si de l'aldea gal·la d'Astèrix es tractés, lo poble de Flix (Ribera d'Ebre) ha decidit enguany no jugar a este joc. Així, la Unió de Comerciants d'esta localitat, que compta amb una cinquantena de negocis associats, ha dit prou. Los darrers anys ho feien contra la seua voluntat però este 2023 hi han plantat cara definitivament. Faran les seues pròpies campanyes al llarg de l'any i seran tenint en compte criteris d'equilibri i sostenibilitat.
Davant del bombardeig continu i del consumisme que llasta la nostra societat, s'agraïxen gestos valents i coherents com los d'esta població ebrenca, que ens ajuden a reflexionar. Potser si més municipis s'hi sumessen, s'aconseguiria revertir una dinàmica devoradora que poc beneficia els establiments menuts i mitjans i que tampoc afavorix gaire el mateix comprador, malgrat mos vulguen fer creure el contrari. Allò que poguéssem gastar-mos, fem-ho en comerç de proximitat perquè si no, amb tanta anticipació i tanta despesa extenuant, correm lo perill que mos buiden la butxaca mentre, paral·lelament i paradoxal, penalitzem lo botiguer del costat de casa.