Mariano Rajoy i Carles Puigdemont s’han reunit aquest dimecres a Madrid (ciutat i no concepte). El que ells creien una planta, era un servidor. És aquest el motiu pel qual estic en condicions de publicar la conversa íntegra.
- Y, entonces... ¿És Pusdemong, verdad?
- Endreça i no fressa.
- Ah, és Fresderong!!!
- Tinc 48 punts.
- Hay Liga
- Jo parlo amb tothom
- Se fuerte.
- Off course.
- Offshore? Son casos puntuales...
- Ja li he dit que vaig portar Joc de Trons a Girona?
- Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde...
- La gallina?
- Pues tengo la agenda bastante vacia.
- En funcions.
- ¿Quiere una querella? Tengo varias en oferta..
- El Tribunal Constitucional, neix o es fa?
-¿ Y un purito?
- El FLA, què?
- ¿Flatulencias? ¿Beben agua envasada? Pues mucho ojito...
- Em dónes la Independència?
- Qué bonito es Gerona.
- Això és un sí?
- Manzanas traigo.
- Doncs em tranquil·litza.
- Pues no hueles a azufre. Yo creía que...
- La Soraya em renyarà? Com que avui no és divendres...
- ¿Sabrás salir?
- Parlant la gent s’entén.
- O más.
I just en aquest moment ha acabat una conversa que els dos protagonistes han qualificat de “cordial”, “exploratòria”, “inclusiva”, “sincera”, “positiva”, “oberta”, “profitosa” i “una de braves sense salsa”. I ara, si em permet, vaig a descansar. Fer de planta carrega molt les lumbars.