Ara hi ha el gran neguit de fer govern. Amb la paràlisi institucional, des de l'unionisme fins a l'independentisme, el món que viu de la política comença a asfixiar-se com un peix fora de l'aigua. L'Estat ha aplicat el 155 i només han passat coses bones. L'economia continua creixent més que a Espanya, els diaris unionistes segueixen perdent lectors, l'independentisme no es desinfla des del punt de vista electoral per més que els seus polítics facin el ridícul. 

Una altra cosa bona que ha portat el 155 ha sigut l'envelliment de la generació de joves que l'Estat va promoure després del 9-N. Tota aquella Operación Triunfo, que tenia com a objectiu banalitzar el conflicte i guanyar temps, ha acabat d'embolicar-ho tot. Sempre serà menys nociu un polític que aprofiti la seva posició per embutxacar-se uns quants diners que no pas un que sigui capaç de defensar o de dir qualsevol cosa per mantenir el protagonisme o el seu sou.

El creixement de Ciutadans no es pot deslligar de l'impuls que l'Estat va donar a una generació política de narcisistes sense cap altre ideal que la seva promoció, a qualsevol preu. Cada cop costarà més distingir el PDeCAT de Marta Pascal del Ciutadans d'Inés Arrimadas, o del PP de Pablo Casado. Elsa Artadi, que ara sona com a presidenta de la Generalitat, va dirigir la campanya de Junts per Catalunya, mentre s'encarregava de coordinar l'aplicació del 155.

L'Estat està assegut damunt un polvorí i només falta Puigdemont descontrolat, ridiculitzant la repressió dels jutges espanyols i conquerint el cor dels mascles de l'àrea metropolitana. S'ha donat ressò a la notícia d'aquest noi que s'ha tatuat la cara del president exiliat a cul, per fer-li un homenatge. No s'ha parlat tant de l'impacte que pot tenir en la guerra contra Espanya el moviment que hi ha per fer oficial l'astur-lleonès i la llei que les Corts Valencianes han aprovat per promoure el català.

L'altre dia parlava amb una noia de Pedralbes que havia votat l'Ada Colau i, per primera vegada, es plantejava de votar, per simple eliminació, un partit independentista, si hi torna a haver eleccions. De moment és difícil que en pugui votar cap perquè tots segueixen posseïts pel folklorisme victimista. Justament per aquest motiu, abans no sigui massa tard, l'Estat necessita que l'independentisme torni a les institucions perquè no se li descontroli.

Perquè la repressió sigui efectiva, Madrid necessita que l'independentisme passi pàgina de l'1 d'octubre, amb un govern autonòmic. Necessita que els mateixos partits que van enredar la gent tornin a trair el seu programa electoral amb l'excusa de defensar el català i d'eixamplar la majoria social que van tirar per la finestra. Sense govern, els nois de Ciutadans, de PDeCAT i d'ERC que haurien de formar la nova elit autonomista cada dia fan més cara de titella. 

La veritat comença a surar amb tanta força que hi ha pressa per restaurar els falsos conflictes i les discussions absurdes que havien servit per viure durant tants anys de l'extinció de Catalunya.