El meu corresponsal més viatger, el noi que l’altre dia era a Filipines mirant de tirar-se una danesa angelical a la sorra de la platja, m’escriu aquesta setmana des de Rotterdam, abans de marxar a Nova York. “Aquesta nit ―sentencia en el peu de foto d‘una taula romàntica de restaurant― farem festa sense beure ni una gota d’alcohol”.

Em vol ensenyar que és capaç de seduir una “hippy xinesa” i m’envia una part del text que suposadament ha de convèncer la senyoreta d’allitar-se amb ell. Jo ric, i espero. El text és un assemblatge de frases buides amb moltes paraules esdrúixoles, pretesament profundes, que només podrien enredar una dona ruca i pretensiosa. 

A la darrera frase, Casanova li proposa d’arribar a “una mena de nirvana en el qual la moralitat queda suspesa i els esperits flueixen sense més vincles que la vida mateixa”. Al cap d’una estona rep una resposta en forma de carabassa, que comença dient: “El text està escrit amb molta cura i presenta una possibilitat que jo declinaré amablement”.

La resposta traspua aquesta burla juganera que les dones educades fan servir per despatxar els mascles inexperts que encara no han entès que totes les accions tenen conseqüències. La noia, que té un nòvio a la Xina, li desitja que “visqui aventures molt emocionants”. El punt final és la icona d’un arbre, que és una cosa que plantes quan fas una família, en els països on encara queda una mica d’espai. 

La situació m’ha fet gràcia pel candor que suposa mirar de donar gat per llebre a una dona. Si et vols allitar amb una dona val més que vagis al gra o que facis perquè sigui ella la que et vagi obrint les portes. Mirar d’enredar-la amb discursos de poeta és com intentar estafar Hisenda, ataca directament el nucli del seu poder. Elles sempre sabran donar gat per llebre millor que nosaltres.

―He de ser més directe? ―em pregunta.

―Has d’intentar no amagar les teves ganes de follar amb discursos d’adolescent i pensar una mica més què volen elles. Les dones no són pastissets que tu vas i et menges per omplir la teva gana o per fer-te el xulo. Per fardar i per omplir els buits, ja tenim la feina.

El meu corresponsal ha estat educat en aquesta idea absurda que els homes i les dones som iguals i tenim els mateixos interessos. És una idea que, al final de la comèdia, despolaritza la tensió sexual i que potser té alguna cosa a veure amb la decadència de la intimitat que detecten els estudis sociològics. Com que és jove, amb el temps i alguna bufetada, entendrà que les dones no s’alliten amb desconeguts si no és per treure’n un profit concret, per més que ara facin veure una altra cosa.

―M’agrada aquesta idea que les dones sempre miren què en trauran de l’assumpte, com els caps o com els mànagers. Això ho vaig aprendre de seguida a l’empresa ―m’escriu.

―Doncs respecta la seva sensibilitat capitalista, home. Són aquí per recordar-te que l’infern és empedrat de bones intencions, que tot té conseqüències i que no hi ha nirvanes que suspenguin la moralitat, sinó moments en els quals, en tot cas, et pots permetre el luxe de passar-te-la pel folre.

El meu jove corresponsal es creu massa la propaganda i vol viure com si el món fos una mena de parc d’atraccions sexual. Tard o d’hora les dones li ensenyaran que el món s’assembla a la selva, més que no pas a Disneylandia, i que la xinesa hippy que ha conegut a Rotterdam, a més d’estar bona, ha jugat net i ha sigut molt bona noia. Si no fos que tinc nòvia, li demanaria el correu i el número de telèfon.