La revista Time porta aquesta setmana l'entrada triomfal de Macron a la vida europea. El setmanari diu que el petit Napoleó ha enviat "a pasturar" la vella classe política francesa i recull unes declaracions del coordinador digital del moviment En Marche! anunciant una "revolució profunda".

Els francesos són amants de la retòrica revolucionària i les classes dirigents europees van necessitades d'èpica. L'altre dia els diaris explicaven que Macron s'havia presentat a la primera reunió amb Merkel exhibint un exemplar de Submission, la novel·la del bad boy de la literatura francesa, Michel Houellebecq. 

Amb els fets, Macron anuncia continuïtat, però en les formes dóna entreteniment i una estètica brillant que anirà bullint al bany maria les darreres esperances del continent, abans d'arribar al món de xaiets impotents i resignats que Houellebecq descriu en el seu llibre. Macron és a la refundació d'Europa el que el processisme és a l'independentisme, o el que Obama ha sigut als Estats Units.

No sé si a propòsit de l'eufòria que ha despertat el nou president francès, el City Journal portava aquest cap de setmana un meravellós article titulat Barack Obama and the vacuous politics of image. L'article venia a explicar que els americans es van il·lusionar amb Obama pel mateix motiu que es van posar a fumar Malboro, perquè donava una imatge embellida de les seves covardies i febleses. 

L'entrada de la tecnologia i dels algoritmes en la ciència del comportament ha donat un gran impuls a la propaganda política. Cada vegada es veurà més clar que els mètodes que serveixen per estudiar i per entendre els ressorts de la intel·ligència de les persones també serveixen per destruir-la.

La manipulació psicològica és un substitut excel·lent de la violència en un món que idealitza la democràcia i que s'indigna amb la policia i els exèrcits. És quasi divertit de veure com els mateixos discursos que apel·len a la raó tendeixen a explotar més que no pas a eliminar els ressorts animalescos de la conducta a través de les tècniques del màrqueting digital i el mercat del clic.

A Catalunya aquestes tècniques han estat aplicades de manera sistemàtica per mantenir l'independentisme donant voltes com un hàmster a una roda. Resseguint el debat polític català, és fàcil de veure com la propaganda buida les paraules de contingut amb una retòrica ambigua i grandiloqüent que va donant peixet contínuament.

Igual que Macron parla de revolució mentre anuncia que seguirà la política dictada per Merkel, Puigdemont diu que farà el referèndum mentre es mostra disposat a carregar-se el termini màxim acordat pel parlament per celebrar-lo. Si Macron vol revolucionar França amb el suport dels grans grups mediàtics que han sostingut el sistema fins a la putrefacció, el president català pretén que la mateixa data límit que ha suscitat la possibilitat d'un diàleg amb Espanya ara sigui sacrificada.  

La qüestió és vestir els discursos de manera que cadascú pugui interpretar-los segons els seus desitjos més viscerals i facilistes. D'aquesta manera es va laminant el principi de realitat fins al punt que, com va passar el 9-N, l'electorat ja té ficats al cap els mecanismes necessaris per rebaixar les seves expectatives i poder acceptar ben dòcilment la rendició moral. 

Catalunya, que sempre va davant amb tot, és un laboratori privilegiat per constatar que, si tot segueix el camí previst, en l'Europa del futur hi haurà menys policia i molts més imbècils i babaus -una mica com ja passa a Twitter, si no et fiques amb Carrero Blanco. Segons com s'acabi el procés europeu tot el continent acabarà cantant aquestes cançons menestrals del pop català, tan fresques i estrafetes, de gent infeliç i resignada, que de tot en fa ironia.