Fa un parell de setmanes, en una sobretaula, alguns amics em van recomanar que entrés a la web d’Amazon i em comprés un plug anal, un dildo i també una cosa que es diu strap-on. Les sobretaules m’agraden perquè hi ha un punt en el qual la conversa es desinhibeix i, com passa en els carnavals o en els diàlegs entre homes que es tenen molta confiança, tothom acaba per parlar de les seves dèries i els seus traumes.
―Disfrutaràs! ―em deien els meus amics. I no semblava pas que fessin broma, o que em volguessin prendre el pèl.
En les sobretaules, les convencions tendeixen a esvair-se i l’humor et permet imaginar escenes pintoresques que t’ajuden a pensar. Mentre els amics em miraven de convèncer que em fiqués coses pel cul com si fos la cosa més normal del món, jo pensava què faria un goril·la. De vegades, la vida animal és útil per posar ordre entre tanta impostura i confusió. A mi, em costa veure un goril·la deixant-se encular per les femelles del seu grup o mirant d’introduir-se res per l’anus. Ni que sigui un objecte exclusiu d’Amazon Prime.
La sodomia ha tingut epígons molt virils i intel·ligents i no seré pas jo que la critiqui o la menyspreï. Els hoplites, els intel·lectuals victorians, els miners i els mariners de molts racons del món, l’han practicat a cor què vols. Però la sexualitat també és un símbol cultural i no puc evitar de preguntar-me si no hi ha una relació massa directa entre un determinat tipus de feminisme que barreja el sexe amb el poder i les formes de plaer que van conquerint, a poc a poc, els meus amics heterosexuals.
A mesura que la desmoralització avança, algunes feministes extremen els discursos agressius i els homes influenciables es desconnecten de la seva biologia per complaure la idea facilota que la propaganda els transmet de la dona alliberada. Ficar-se objectes pel cul, tal com està el pati, és un luxe d’emperadors i un consol de pobres. A Catalunya, diria que també és una forma d’entrenar-se per sotmetre’s dòcilment a Espanya. A més, legitima el capritx d’aquestes dones que volen feminitzar els homes per estalviar-se l’esforç de lluitar per comprendre’ls i ajudar-los.
Cadascú pot tenir els vicis que vulgui, però intentar normalitzar les perversions destrueix les mateixes perversions, que són tan necessàries per vertebrar una societat i cohesionar-la al voltant d’uns ideals poètics. Banalitzar les perversions afebleix la virilitat tal com l’entenien els romans i, per tant, degenera el poder que es desprèn de les accions de l’individu. Estaria bé que fóssim conscients que els nostres gustos sexuals estan influïts per la dictadura de les modes, i que les modes amaguen interessos de poder que tant poden destruir l’ànima dels homes com la de les dones.
El prestigi que la sodomia van guanyant entre els meus amics heterosexuals em fa pensar que, igual que el comunisme i el feixisme es toquen, també es toquen el masclisme i el feminisme. Malgrat que sempre hi ha sorpreses i excepcions, el sexe anal que prefereixo és el que es produeix quan l’anus d’una dona que t’estimes et diu “vine, vine” i tu hi entres dolçament, com qui no vol la cosa, gairebé per equivocació, per poder dir-li, sense dir-ho, que protegeixes la seva rereguarda amb molt de gust i que per defensar-la donaries la teva pròpia vida, sense dubtar-ho.