Ara no recordo en quin llibre, però Zizek diu provocativament en algun lloc que la democràcia es col·lapsarà el dia que els ciutadans es rebel·lin contra els polítics i no vagin a votar. Abans que això pugui passar, si no surt una oposició capaç d’elevar el discurs i de combatre els governs parlant com si no existissin, podria ser que els polítics es quedessin muts.

Les imatges d’Oriol Junqueras i de Joaquim Forn a la presó, publicades a l’Ara, apunten la possibilitat d’un sistema polític basat únicament en el símbol i la gesticulació. Fins i tot les mentides necessiten tenir ànima. Rajoy, que era un excel·lent parlamentari, un senyor de conversa amena i de llargues sobretaules, va acabar els seus dies quasi mut, aferrat a la negació de totes les evidències.

Com més evidències negava, més idiota semblava, pobre Rajoy, fins que hi va haver un dia que va deixar gairebé de parlar. Quan ja només li quedava ànima per dir la veritat va callar per salvar Espanya, i ara tenim un president que directament no sap parlar, que és una façana buida, però aparentment perfecte, que encaixa amb la idea frívola i estúpida que els espanyols s’han fet de la democràcia.

A Catalunya, els polítics van fer discursos lírics fins a l’1 d’octubre. Després, amb la repressió espanyola com a excusa, van poder fer encara algunes demostracions retòriques. La gent els escoltava perquè la gent empatitza fàcilment amb el dolor i amb la mentida. Però la mentida té un límit i les cartes de Junqueras des d’Estremera cada dia eren més ridícules i feien perdre més vots a ERC i fins i tot al conjunt de l’independentisme. 

No és estrany que l’Ara publiqui les imatges dels polítics empresonats, en comptes d’investigar perquè el cònsol honorari d’Israel, José Antonio Sánchez Molina, que va ser militant de Fuerza Nueva i és conseller de La Caixa (i en va ser advocat per qüestions delicades fins fa pocs anys), treballa per als serveis jurídics d’ERC des de fa temps. Violar els drets dels presos polítics serveix per evitar que els dos grans partits sobiranistes, ERC i PDeCAT, hagin de respondre de les seves mentides.

La funció de putxinel·lis ha arribat a un punt tan grotesc que en el nou règim que es perfila a Catalunya, ERC ha d’alçar-se com el gran partit d’Ordre català. Per eixamplar la base de la mentida autonomista, Junts per Catalunya té reservat el paperot de partit indígena, motiu pel qual s’ha nomenat Quim Torra president. Algú hauria de preguntar-li si encara es considera un català nacionalment castrat, és a dir, inofensiu, com predicava quan el vaig conèixer.  

La gesticulació, per tant, és imprescindible. I el silenci. Perquè cada vegada que els polítics del procés obren la boca perden un votant i podrien aparèixer nous partits que fessin inviable la comèdia. La unitat espanyola s’ha convertit en una obra d’artesania, com les velles pel·lícules del cinema mut. Els presos polítics estan tan atrapats per les inversions vitals que han fet que ja només poden callar i treballar per la unitat d’Espanya. Si diguessin la veritat l’Estat esclataria.