La nova legislatura comença igual que el 2015, marcada per la CUP, amb un estira-i-arronsa entre els partits del procés per definir una fórmula retòrica que mantingui viva la flama patriòtica. Els dirigents d'ERC i de les dues formacions de Convergència no semblen haver entès encara que amb els símbols no s'hi pot jugar de manera simbòlica. 

Darrere l'aparent absurditat dels debats i les negociacions, la intenció de fons és generar un clima de victimisme que permeti muntar una multinacional identitària a Brussel·les. Les declaracions retòriques a favor de la legitimitat de Puigdemont tenen com a objectiu embolicar la CUP en la creació d'un Consell de la República a l'exili.

La nova institució necessita la cara de Puigdemont per tenir un vernís de legitimitat. Per això el Parlament el va reivindicar ahir en una votació sense efectes pràctics, però la nova institució servirà bàsicament per donar cobertura a la xarxa de negocis que abans operava sota l'ala de la Generalitat i Puigdemont només en serà un ninot, com ho ha estat pràcticament fins ara. 

Els diners que la vella elit nacionalista ja no pot treure del pactisme amb Madrid, ara anirà a buscar-los a Brussel·les. Ja fa temps que l'Estat intenta enviar cap a la CUP el milió d'independentistes més irreductibles, cosa que no deixa de ser una estratègia arriscada. Mentrestant els líders processistes juguen a la tàctica d'intentar empastifat tothom, per garantir un mínim d'unitat d'acció.  

L'independentisme oficial cada cop més està més atrapat en la lògica d'excuses i mentides que il·lustraven les darreres converses telefòniques que la premsa ha publicat de Lluís Salvadó i alguns dels seus col·laboradors. La degradació del processisme també afectarà l'unionisme, que s'ha construït contra ell, i allunyarà cada vegada més la política autonòmica de la gent, que aviat començarà a veure-la com una mera disfressa de l'article 155. 

Cada vegada es veurà més clar que els partits autonomistes no estaven preparats per defensar la independència des de cap punt de vista, i és difícil creure que el cinisme d'alguns líders caiguts en desgràcia no generi nous espais electorals i canvis en la cultura del país. Si la CUP continua fent el seu paper de vietcong català i manté la ferida oberta anirem a noves eleccions, segurament quan es facin les municipals.

El referèndum estava pensat per alliberar les energies dels catalans sense fer mal a l'Espanya de la transició. Ara l'independentisme s'escamparà a Mallorca i el País Valencià i Catalunya, atrapada entre el cinisme de Madrid i Barcelona, entrarà en la típica fase de destruir l'Estat des de dins. El perill que té un bosc ressec és que, amb un sol misto, el pots encendre.