Jordi Turull va aconseguir ahir amb el seu discurs avorrit i radioactiu que, en l'estrafet món català, Puigdemont semblés Nelson Mandela i Jordi Graupera el rei Artur en el moment de desafiar els saxons. D'aquí a uns anys costarà moltíssim d'explicar com va ser possible que tota una classe política arribés a desfer-se d'una forma tan grotesca.

Realment és increïble el que la por, ben alimentada durant anys, pot arribar a fer. Diuen que, a diferència de les bèsties, que lluiten fins al darrer moment, els homes s'ofereixen com vedells als seus botxins, quan perden l'esperança i se senten perduts. L'aspirant a president, que és un patriota i demà potser serà en una presó espanyola, va fer un discurs que, sense voler, intentava arrossegar tot el país a l'angoixa i la desesperació que li provoca de pensar en el seu futur.

Les rialles de hiena dels diputats unionistes eren un complement perfecte per acabar de donar un aire de ficció psicodramàtica a la sessió dantesca que va viure el Parlament. L'autonomisme es troba en una fase terminal i poca gent sembla conscient del nivell de destrucció que els precedents que s'estan establint a Catalunya arribaran a provocar al conjunt d'Espanya. Igual que els processistes, els unionistes es pensen que la degradació moral no té conseqüències, però ja s'ho trobaran.

Turull va portar la cultura convergent fins a un extrem tan caricaturesc, que era difícil que cap independentista que no tingui interessos en l'administració autonòmica pogués seguir-lo. Un exmilitant de PDeCAT, m'ho va il·lustrar amb una metàfora insuperable, mentre l'aspirant a president parlava, llegint el paper capcot: "És com si et trobes la teva dona follant amb un altre paio en el teu propi llit i et poses a parlar-li de la factura del gas, com si no passés res".

Quan es vegi que els catalans no segueixen els vells flautistes de l'autonomisme com si fossin les rates d'Hamelin, la situació política es complicarà encara més. La mateixa abstenció de la CUP ja va posar de manifest que l'estratègia de Madrid no acaba d'anar bé. L'independentisme no només no se suïcidarà dòcilment, com els seus polítics, acceptant presidents que no ha votat. Per més diners que hi inverteixi l'Ibex 35, més d'hora que tard, substituirà els seus líders per d'altres que parlin com homes lliures.

Amb la gestió que els polítics processistes han fet de l'1 d'octubre, cada vegada es veu més clar que, per dir-ho al revés de Churchill, mai tan pocs havien perjudicat tanta gent. La CUP està fent un paper semblant al que van jugar les bases d'ERC durant la farsa de l'Estatut. Llavors, les bases del partit de Puigcercós van salvar el país dels seus polítics i la seva premsa amb el seu no rotund a Zapatero. Tot apunta que la CUP farà el mateix i que, finalment, aquest cop tampoc no hi haurà xantatge emocional que valgui.

Si Espanya vol tornar a visitar l'infern, es troba en el camí correcte.