Una de les poques sèries que m’ha enganxat darrerament és una que fan a HBO i que es diu Here and Now. La sèrie s’endinsa en els drames famíliars d’una casa nord-americana que sembla una elegia i alhora una caricatura dels discursos multiculturals que van inspirar els mandats d'Obama i Zapatero.

Potser en faig una lectura massa creativa però em sembla que la sèrie dona un contrapunt magnífic als problemes de l’Amèrica profunda que tant bé ha explotat Donald Trump. A diferència dels votants de Trump, els protagonistes de Here and Now no es mouen empesos per l’enveja o la nostàlgia, sinó per l’angoixa i la desorientació. 

Totes les històries giren al voltant d’un matrimoni blanc, format per una pedagoga idealista i un professor universitari d'èxit, que són a tocar de la jubilació. Tres dels quatre fills són adoptats. Hi ha una noia negre, un noi vietnamita i un jove hispà, cadascun amb els seus traumes infantils corresponents.

La germana petita, que és la filla natural, s'embolica amb un amic musulmà del col·legi que va per casa disfressat de dona amb el consentiment dels pares, que són iranians. El vietnamita cultiva un cos apol·lini, però evita de follar perquè el sexe li recorda la seva mare prostituta. La negra està casada amb un blanc, però això no impedeix que se senti estigmatitzada. 

El fill hispà, que crea jocs per ordinador i és homosexual, s'embolica amb un indigent sense saber-ho i té al·lucinacions terribles, que el connecten amb el passat d'alguns veïns, com ara el seu propi psiquiatre, que ja comença a desequilibrar-se. Aquest personatge té un rol gairebé poètic perquè posa en evidència com el trasfons irracional i misteriós de les relacions humanes emergeix a mesura que la cultura deixa d'explicar la vida. 

La sèrie descriu, sense xaronisme ni ressentiment, el caos que s’apodera de les societats quan els que manen tenen massa dubtes per manar i els que obeeixen estan massa ressentits per obeir o per escoltar. El dogmatisme rabiüt dels americans marginats per la globalització es converteix, en l'Amèrica opulenta i cosmopolita que tracta la sèrie, en una recerca de sentit grotesca i desesperada.

El matrimoni i la universitat, que havien donat un equilibri màgic al capitalisme, ja no semblen suficients per vertebrar una bona vida. El valors democràtics són pervertits per la hipersensibilitat que genera el dolor. El pensament racionalista s’esfondra davant dels ulls dels homes més desperts, que només semblen capaços de trobar consol lluitant contra els seus petits fantasmes.

El confort que enyoren les ciutats industrials destruïdes per l'atur es presenta com un ideal insuficient, sense força per tornar a articular el vell somni americà. Obama sembla un precursor tan corrossiu com Trump, vist a través del prisma de la sèrie. El títol, Aquí i ara, està molt ben trobat, perquè el present agafa una categoria de presó quan la intel.ligència no troba camins per projectar-lo ni endavant ni endarrera. 

Atrapada en les contradiccions d'una societat cada dia més complexe, l'avantguarda d'Occident apareix mancada d'aquests genis creatius que avancen en la foscor com Déus somrients i juvenils, invulnerables als desastres que es van covant al voltant seu. Quan la por i la ira converteixen l'amor en un sentiment dispers, que apunyala la vida més que no pas la desperta, vol dir que van maldades i que són a punt d'aparèixer els àngels exterminadors.