"Per posar a prova la realitat, hem de veure-la a la corda fluixa"
Oscar Wilde

Hi ha escenes que no s'esborren mai. Probablement eren la cinc d'una tarda assolellada d'hivern i amb certesa el professor de filosofia, jesuïta —magnífic per cert—, ens explicava a la seva socràtica manera potser l'idealisme metafísic de Berkeley. En un moment donat, des de la taula situada a l'estrada —quant de mal ha fet fer baixar els professors de les estrades!— es va dirigir a un alumne enredaire, una mica obès i molt poc metafísic, que revolucionava el fons de l'aula: “M. vingui aquí!”, el va increpar i pot ser que fins i tot li tirés un guix. “Vingui i, ja que ha de tenir molt clar el que estic dient, digui'm si és possible demostrar l'existència dels cossos físics! D'aquesta taula meva, per exemple...”. M. es va dirigir com un toret cap al capdavant de la classe i davant els nostres ulls perplexos va empènyer la taula del professor d'un cop precís i el va encastar contra la paret. Tots ens preguntàvem quina seria la reacció del professor, però qui va contestar va ser el filòsof: “M. així acaba de demostrar-me vostè que és un gran bèstia, però en absolut ha demostrat que existeixin els cossos físics”.

He recordat ara que el nostre principal problema social és l'allunyament de la realitat, el de la seva anul·lació. Els dirigents polítics, els ostentadors dels poders de l'Estat, han demostrat menysprear el realisme metafísic i l'idealisme metafísic i ni tan sols s'han abonat a l'escepticisme. La seva és, des de fa poc més d'una dècada, una espècie de fenomenologia de Husserl després de decidir que no els interessa si existeix o no perquè ells la construiran. Pensin quan ens van posar al cap la noció del “relat” i trobaran, més o menys, l'origen de tot això. Relat ens impulsa a pensar en una relació de fets quan, realment, estan prenent la segona accepció, la de conte.

Aquest divorci cognitiu és molt problemàtic. La realitat, de forma contumaç i tortuosa, s'imposa a les construccions fabuladores dels partits i els líders polítics. Per això m'ha semblat tan important que a la seva presa de possessió com a primer ministre, Rishi Sunak hagi manifestat: “Uniré el nostre país no amb paraules sinó amb fets”. Lloat sigui! “Col·locaré l'estabilitat i la confiança econòmica en el nucli (...). Hauré de prendre decisions difícils”. No em diguin que no és d'agrair després de l'histriònic provinent d'Oxford, que va arribar al poder mentint descaradament als seus conciutadans sobre el Brexit i que continua aferrat a la seva irrealitat, fins al punt que ha intentat tornar a governar. Liz Truss, que passarà a la història com un mem d'enciam, tampoc no va voler mirar la realitat i aquesta li ha tornat la bufetada en set setmanes. Un pot filosofar i abstreure's de l'objectiu i dubtar, però fins i tot Descartes sabia que li convenia més atenir-se al fet que el buscaven i que havia de canviar de domicili constantment si no volia ser capturat.

Els polítics ara s'entossudeixen a revoltar-se contra la realitat i els pobles, incomprensiblement, els segueixen. Evadir-se de la realitat sempre ha estat molt útil però evadir-se d'alguna cosa significa assumir la seva existència. Un pot somiar canviar o evadir la realitat, però no defugir-la, llançar-la a un costat

Els polítics ara s'entossudeixen a revoltar-se contra la realitat i els pobles, incomprensiblement, els segueixen. Pensin quants relats fantàstics han sentit en els últims temps. Pensem quantes coses ens han dit que podien ser quan, fins i tot en el moment de ser dites, se sabia que no serien. Evadir-se de la realitat sempre ha estat molt útil —la història de les drogues ho deixa clar— però evadir-se d'alguna cosa significa assumir la seva existència. Cal ser tan bèstia com M per no adonar-se que un pot somiar canviar o evadir la realitat, però no defugir-la, llançar-la a un costat. L'últim deliri és legislar prescindint de la ciència, la realitat o els fets. Portar al BOE no ja filosofies sinó ficcions. Tot ha embogit. Els novel·listes escriuen autoficció, és a dir, prescindeixen de la imaginació i ens expliquen la seva vida i el món de la televisió i el de les sèries fan telerealitat. Només els dirigents semblen entossudits a donar-li l'esquena. Escoltin la meva predicció, tots ells rebran una nata per oblidar l'essència de la seva tasca.

Recobrar la realitat és l'única opció. Quan observo les diferències sobre la reforma del delicte de sedició que exposen uns i altres, el que em ve a la ment és la constància que el problema mai no va ser el tipus penal objectiu, sinó el fet cert que els jutges van reelaborar la realitat per fer-la encaixar en aquest, ja que aquesta era l'única manera d'arribar a un resultat preestablert. Els parlava abans del BOE, però la irrealitat va arribar a les sentències molt abans. Que la realitat no t'espatlli un bon titular, deien els cínics d'aquest ofici, i que la realitat no t'espatlli una condemna exemplar és un altre exemple del cinisme de l'època. Cal canviar el delicte de secessió per pal·liar la barrabassada que es va produir en alterar la realitat per convertir en matèria penal el que objectivament mai no ho va ser. No dubtin a valorar vostès mateixos qui està prescindint del real. És el nostre únic salvavides.

Els mercats han fet de M. amb la primera ministra que va voler immolar els britànics en els seus deliris neoliberals. Les urnes han de convertir-se en la prova del nou de moltes entelèquies polítiques i partidistes o serà la realitat la que les esfondri.

A mi em queia millor el profe jesuïta que M. però els juro que tinc moltes ganes de posar-me a encastar molta gent rere la taula.

La realitat fa mal i ho sentiran.