Encara no ho tenim tot perdut!

Una de les situacions més sorprenents en què ens podem trobar és quan preguntem a una criatura què dibuixa. Tot i que els seus dibuixos ens semblin gargots de color sense significat, els menuts hi veuen sols, cases, gossos i persones, i amb una candidesa encisadora ens van assenyalant els diferents elements de la imatge que representa allò que només existeix a la seva ment. A mesura que es van fent més grans, els gargots es tornen més precisos i els dibuixos ja són esquetxos més fidels a la realitat, però part de l’atracció que exerceixen sobre nosaltres, els artistes, és justament aquesta capacitat de crear noves formes i imaginar figures que poden ser o no fidels a la realitat, però que generen noves percepcions i evoquen sensacions. L’art ens vol commoure, no ens vol deixar freds.

Sempre hem considerat que entre les característiques que millor ens defineixen com a humans hi ha la capacitat per al pensament abstracte i la representació figurativa i simbòlica. Actualment, hem creat màquines (de fet, algoritmes) que són millors que nosaltres en moltes activitats, com ara la rapidesa en el càlcul i l’anàlisi de moltes dades. L’anomenada IA o intel·ligència artificial existeix perquè està basada en codi, és a dir, en un llenguatge (en aquest cas, informàtic/matemàtic) que permet codificar informació, transmetre informació i crear-ne de nova, sempre que se l’entreni amb moltes dades. Perquè, de fet, el que fa la IA és trobar patrons; i la informació i el llenguatge es basen en patrons, més o menys complexes, però patrons, al cap i a la fi.

De fet, nosaltres hem creat la IA com a enginyers que som, optimitzant metodologia, mentre que la selecció natural ha portat a desenvolupar el nostre particular cervell, un cervell que ens permeti interpretar el món que ens envolta, que té circumstàncies canviants i dinàmiques, un cervell relativament flexible, capaç d’aprendre i prendre decisions, i per això ha de ser capaç d’interpretar patrons, predir dinàmiques i d’avançar-s’hi. El nostre cervell se sent tan còmode trobant patrons que, quan no n’hi ha, ens els inventem, com passa amb les supersticions o les “manies”. No és d’estranyar, doncs, que hàgim creat una IA que sigui molt bona detectant patrons, sobretot si l'entrenem amb dades que hem generat nosaltres, com ara el llenguatge, “alimentant” els algoritmes amb milions i milions de frases i texts. També serà molt bona generant música, que és un altre llenguatge generat pels humans, que té codis concrets i límits físics (percepció de les ones auditives).

Arribarà el dia en què els científics ja no serem necessaris i l’única ciència la faran les IA?

Pel que diuen certs estudis científics, la IA generativa ja és més bona generant text literari que la gran majoria dels humans i, fins i tot, poden generar nous textos imitant estils d’escriptura característics de certs autors. És actualment la IA generativa més creativa que els humans generant literatura? Es pot discutir que la IA no té intenció de commoure’ns i, per tant, no la podem considerar un agent creatiu com ho són els escriptors i artistes, però, si el resultat final és indistingible, la discussió és conceptual. D’altra banda, la IA generativa pot dissenyar i escriure ciència millor que molts humans, i això podria arribar a ser un problema. Molt recentment, la revista Nature ha publicat un article sobre IA Scientist, una IA generativa pensada per a dissenyar i efectuar estudis científics, de forma totalment automatitzada i sense intervenció humana. Fins i tot ha publicat un article científic i ha passat els controls dels revisors, que no sabien que tot l’article havia sigut generat per una IA. Arribarà el dia en què els científics ja no serem necessaris i l’única ciència la faran les IA?

En tot cas, la representació figurativa i simbòlica és un aspecte de la nostra intel·ligència humana que no té un llenguatge estructurat i codificat. Podem demanar a la IA generativa que dibuixi un gos o una persona i ho farà, i actualment ho pot fer amb un realisme extraordinari, però li costarà molt entendre un dibuix d’un nen (en què una mà humana pot ser tant un cercle, com dues ratlles o moltes ratlles sortint d’un punt), perquè els elements figuratius no han de ser necessàriament obvis —de fet, en poden faltar molts—, sinó que és el conjunt el que evoca una imatge en el nostre cervell, encara que li faltin elements. És pura imaginació. Podem estudiar si la IA és realment creativa quan dibuixa? Els humans ens podem inspirar en un núvol o en unes línies aparentment atzaroses a terra per a imaginar una imatge, però, realment, com construeix la IA una figura, com la imagina abans de fer-la? Aquesta és la pregunta que es van fer un grup de científics especialistes en lingüística, neurobiologia i cognició i ciència de la visió per computador, inspirats a partir d’un taller organitzat amb la Fundació Èpica de la Fura dels Baus, que volia unir els mons de la ciència, la tecnologia i l’art.

En un estudi acabat de publicar a Advanced Science, aquest grup de recerca interdisciplinari va plantejar el procés creatiu figuratiu a partir d’uns elements bàsics molt senzills (un arc, dues línies rectes…, vegeu Figura) i demanant a persones i a la IA generativa (Chat GPT-4o) que fessin un dibuix. Pel que fa a les persones, hi havia un grup d’artistes visuals, persones no artistes; i pel que fa a la IA, també hi havia dos grups: una IA dirigida per instruccions humanes i una IA autoguiada amb molt poca guia humana. Es van generar una gran quantitat de dibuixos, dels quals després calia avaluar-ne la creativitat. Aquesta creativitat va ser valorada quantitativament respecte a diverses característiques: grat (plaer), vividesa, originalitat, estètica i curiositat. Sense dir l’autoria de cada dibuix (per evitar prejudicis i biaixos), de nou quatre grups diferents de persones i IA (artistes visuals, població general, IA entrenada amb els resultats d’altres dibuixos valorats per artistes i IA amb molt poques instruccions humanes) van valorar els dibuixos aportats. Cada dibuix va ser valorat per múltiples persones i IA de cada grup, per tant, la valoració final és representativa. Podeu veure una mostra de les figures i la seva puntuació a la Figura adjunta.

Els resultats són aclaparadors. Pel que fa a creativitat i imaginació, encara els humans som molt millors que la IA, tant qualitativament com quantitativament. A més, els valors de l’avaluació ordenaven, amb una clara i estadísticament significativa diferència, en primer lloc, els dibuixos creats pels artistes, seguits per la gent no artista, després la IA guiada per humans i, en última posició, la IA autoguiada.

Curiosament, els humans, artistes o no, eren molt més consistents en les seves valoracions. En canvi, Chat GPT-4o va donar puntuacions menys consistents dins de grup i valorava una mica millor alguns dels dibuixos generats per una IA. La IA generativa guiada i entrenada amb valoracions de dibuixos per part d’artistes s’apropava una mica més a les valoracions humanes. És clar, al final som els humans els que hem definit els conceptes de creativitat i imaginació. Als humans ens agrada el que ens agrada de forma innata i, per això, som més compatibles en els gustos que no pas Chat GPT amb nosaltres, que no sé fins a quin punt pot decidir que un dibuix li és més plaent que un altre, perquè el plaer és una emoció, una opinió totalment subjectiva. Així que, de moment, sembla que els humans som més creatius i imaginatius que la IA generativa. Encara no ho tenim tot perdut! De moment.