"Els fets són fets i, si se'ls observa amb prou cura, solen dir-te alguna cosa"
Agatha Christie
No penso donar-vos la tabarra l'últim dia de l'any o, millor dit, us la donaré però intentaré que sigui suportable. Em pertorba moltíssim descobrir com anem perdent de forma global la passió pels fets i, amb ella, la capacitat de raonar. La qüestió de Villamanín i les maleïdes participacions és tot un mirall sociològic que no versa, com tantes persones indiquen, sobre les mesquineses dels pobles petits, sinó més aviat sobre la nostra incapacitat per trobar els fets i per pronunciar-nos-hi. Aquest esforç l'hem canviat per l'emocionalitat: em fan pena els nois, m'empipa la dona avariciosa que no vol accedir a la quitació, que dolents que són els asturians… Això no és raonament, i sense raonament cap problema serà resolt per cap ideologia, partit o secta. Venim dels Llums i els estem apagant.
El tema dels dècims i les participacions és un quadre del nostre pobre Estat. Ni els implicats, assistits d'advocat, ni el periodisme ni cap altre mecanisme ha aconseguit aclarir el que ha succeït. Amb els fets a la mà, tot seria més senzill i podríem dilucidar si som davant d'un error anterior al sorteig o davant d'una estafa posterior a aquest. Sense els fets tot és un batibull, un sospita, un enfrontament, una desconfiança i mil emocions, i per això auguro que la cosa acabarà davant la Justícia, que, ara com ara, sembla l'única instància capaç d'acostar-se mínimament als fets. Sabeu per què? Perquè pot obligar a dir la veritat o a entregar els objectes o documents que poden revelar-la. Sense aquesta coacció, ja no hi ha veritat possible.
Per què hi ha fins a tres versions d'on són els dècims? Per què va aparèixer el talonari "perdut" just després de saber-se que tenia el Gordo?
Veureu que els dubtes no s'aclareixen: si hi ha un talonari oblidat sense vendre's —crec que és el primer que s'ha al·legat—, no hi hauria cap problema, perquè el que s'ha venut estaria garantit. Ergo el problema ve del fet que el talonari "oblidat" no se sap on és, quines matrius tenia ni qui el té o si es troba íntegre o no. Si tot es va fer amb control i el venedor de loteria té les matrius bescanviades, quin problema hi ha? Qualsevol numeració no garantida seria paper mullat. Per què hi ha fins a tres versions d'on són els dècims? On són? Per què va aparèixer el talonari "perdut" just després de saber-se que tenia el Gordo? Per què diuen que es va barrejar en una bossa amb els altres? Quins altres, si s'havien entregat les matrius al venedor de loteria? S'han cobrat ja alguns dècims originals, com sospiten i denuncien alguns veïns? Miss Marple s'ho passaria d'allò més bé. Des de la seva cantonada a St. Mary Mead, regant les plantes, hauria observat les anades i vingudes, els canvis de versió, les tafaneries de cada casa, i a hores d'ara ens podria dir què hi feia aquest talonari guardat i què se n'ha fet. De passada, algunes misèries humanes quedarien al descobert; no es poden fer truites sense trencar ous. Només llavors sabríem si els nanos mereixen compassió, si és just fer una quitació o si hi ha pocavergonyes que volen treure profit d'una acció d'estafa duta a terme després de conèixer el premi. Només llavors.
Les novel·les d'enigma agraden al nostre cervell precisament perquè està dissenyat per ajuntar els fets com en un trencaclosques i treure'n conclusions. Ens produeix plaer trobar la veritat oculta i ens produeix plaer perquè és bàsic per a la subsistència de l'espècie, o, per què creieu que el sexe és biològicament plaent? Tanmateix, caminem en el sense sentit, i si cobressin vida actualment la Miss Marple, en Poirot o qualsevol altre detectiu que hàgiu estimat, se suïcidarien. A aquest punt hem arribat.
Posem una altra qüestió sobre la taula: l'espionatge mitjançant Pegasus realitzat a mòbils de membres del govern d'Espanya. Hem sabut, pel periodista de tribunals Ricardo Corasa, que després de deu mesos d'espera, el jutge Calama té la resposta de la justícia gala sobre les coincidències entre l'espionatge realitzat a França i el que s'ha patit a Espanya. França contesta que els serveis marroquins són el nexe d'unió entre tots dos: "La comparació de les dades franceses i espanyoles ha permès identificar dos marcadors idèntics", cosa que segons la justícia gala "fa suposar autors comuns", i continua el jutge francès: "Els serveis marroquins?". El més curiós d'aquestes respostes de França resideix en el fet que el magistrat d'enllaç espanyol a França —nomenat pel govern espanyol—, en comptes d'ajudar amb les perquisicions, hauria dit a Eurojust: "Em costa una mica veure com encaixa aquesta ordre europea d'investigació espanyola", expressant així els seus dubtes sobre la comissió rogatòria de l'Audiència Nacional. No interessa la veritat, no interessa aquesta veritat, i com que els jutges són una mosca collonera buscant-la, cal curtcircuitar-los si és possible. I si no coneixem els fets, mai podrem entendre el tomb de la política exterior amb el Sàhara ni tantes altres coses. Que sant Poirot ens empari!
Sense veritat comuna no subsistim. Si alguna cosa han de buscar a Pluribus Carol Sturka i Manousos Oviedo per salvar la humanitat, és la veritat, són els fets. Per cert, us la recomano. Sense fets i sense veritat no hi ha futur per a ningú. Només us puc desitjar per al nou any que sigueu veritables, autèntics, humans.
Món gran, infern infinit. Bona entrada d'any!