Fa poc s’ha publicat a França, per l’editorial H&O, un llibre de la filòsofa Nadia Geerts que porta per títol L'affaire du tweet (L’assumpte del tuit). L’autora, protagonista de l’afer en qüestió, explica que tot va començar amb un tuit maldestre (però veritable) sobre els restaurants oberts a la Franja de Gaza.
L’autora, quan es va adonar d’on es posava (que fou gairebé instantàniament, però massa tard, després de publicar-lo), el va retirar i es va excusar. Però tot fou en va, perquè les xarxes socials ja havien emès llur veredicte.
En el llibre esmentat, la filòsofa explica no tant una polèmica personal com un desajust col·lectiu. És a dir, aquell moment en què l’emoció impedeix que es recordin els fets. Aquell instant en què el desacord esdevé una falta moral. Aquell moment en què cadascú ha de triar el seu camp, fins i tot abans de reflexionar.
El llibre no deixa de ser combatiu, i de vegades és introspectiu, i té interès perquè la qüestió central que planteja és com preservar la raó quan qualsevol paraula sobre la Franja de Gaza —per exemple, i perquè és el cas— s’acaba prenent com si fos una declaració de lleialtat o de fidelitat respecte d’una determinada causa. Una qüestió essencial, doncs.
Geers defensa, de manera inequívoca, el dret al dubte, com jo mateix he defensat en diversos articles, sense voler comparar-m’hi. Ens recorda, de fet, que un sistema democràtic no viu només de conviccions, sinó de la possibilitat de poder discutir-les. En definitiva, l’autora entona una forta defensa contra el tribunal numèric i els seus veredictes sense apel·lació possible.
No voldria que aquest article fes la sensació que tota la càrrega de la negativitat s’ha de descarregar justament sobre les xarxes socials, ans ben al contrari, atès que, segons el meu parer, poden arribar a ser molt més perillosos els mitjans de comunicació convencionals i els periodistes que trien les informacions, si presenten aquestes informacions sota el prisma esbiaixat de les emocions i, en concret, sota el prisma esbiaixadíssim de les seves pròpies emocions, i de les declaracions mentals (o verbals) de fidelitat que hagin fet a la causa que sigui.
Un sistema democràtic no viu només de conviccions, sinó de la possibilitat de poder discutir-les
Sé que escrivint sobre la Franja de Gaza entro en escenaris pantanosos, en què les emocions, i les fidelitats (confesses o no, verbalitzades o no), juguen un paper fonamental, i en què qualsevol intent de cercar la veritat més objectiva possible està condemnat al fracàs més absolut de bell antuvi, perquè quan els temes i els fets es viuen des de posicions de trinxera (ideològica o de qualsevol altre origen), l’enraonar acaba anant davant del raonar, i el diàleg esdevé, així, impossible.
Però, sabent tot això, voldria aprofundir en un tema que es dona per cert, sense verificar-ho, que és el de la gana i el de la condemna que fan patir els israelians a la gent de la Franja per tal que morin de fam. Un sistema que tindria com a objectiu últim l’eliminació d’una part significativa del poble que malviu a Gaza, cosa que permetria parlar de "genocidi".
Genocidi és un terme jurídic tan malmenat darrerament que ha perdut, en bona part, el seu sentit jurídic, comunicatiu i moral. Ha perdut el seu sentit primigeni, i alguns, deliberadament, li han volgut fer perdre.
Però anem als fets, i allunyem-nos (tant com sigui possible) de les emocions. En concret, seguiré la recerca de Nora Bussigny, periodista del setmanari francès Franc-Tireur, del qual soc lector constant i interessat. Segons aquesta informació, i el coneixement científic, l’IPC que és en aquest cas —a part d’un mesurador de la inflació a casa nostra— l’Integrated Food Security Phase Classification (Classificació Integrada de les Fases de la Seguretat Alimentària). És l'eina global que realment mesura la gravetat de la fam i la inseguretat alimentària al món, i té el suport de les Nacions Unides com a mesurador eficaç de la fam i de l’estat nutricional d’una determinada població.
Doncs bé, les mateixes Nacions Unides van alertar l’agost del 2025 sobre la fam a la Franja de Gaza, i en el mateix sentit es va manifestar el Nutrition Cluster, un mecanisme de coordinació humanitària de validesa internacional, dirigit per l’UNICEF a escala mundial.
Sobre les emocions i realitats respecte d’aquest cas concret en parlaré al pròxim article. Continuarà...