Aquesta setmana ha generat polèmica la decisió del Govern de decretar el tancament de les escoles, les universitats, els espais esportius oberts i promoure el teletreball davant l’episodi de vent que, efectivament, dijous va irrompre amb força a diverses comarques de Catalunya. El debat estava entre els que consideraven que el Govern havia estat excessiu amb les mesures i els que, per contra, defensaven les actuacions, guiades pel principi de més val prevenir que lamentar.

El problema d’aquest debat és que està contaminat per diversos factors que n’impedeixen una conclusió clara. El més important de tots és la manca real de la Generalitat d’emetre ordres de manera executiva en tots els àmbits perquè no disposa de les eines polítiques per fer-ho. El Govern català pot ordenar el tancament d’escoles perquè té competències traspassades en educació i no pot tancar l’aeroport del Prat perquè és responsabilitat espanyola, com si les ratxes de vent sabessin discriminar la titularitat de cada instal·lació pública.

I en aquest sentit, l’ordre més extrema de totes, el tancament total del país, no la pot ordenar la Generalitat perquè la Constitució espanyola deixa molt clar que la competència d’establir deures per als ciutadans “en els casos de greu risc, catàstrofe o calamitat pública” és exclusivament estatal. En el pitjor escenari de la covid, l’aleshores president Quim Torra va voler confinar tot Catalunya arran del brot a l’Anoia. La petició va ser entre el 12 i el 13 de març del 2020. L’Estat ho va desestimar i va prendre la mateixa decisió, però per a tot l’Estat, uns dies després, el 15.

Una de les coses que ens va ensenyar la pandèmia és que es podia actuar comarca per comarca

La pandèmia va establir un nou paradigma en la gestió de les crisis i de les emergències i sorprèn que d’aquella circumstància tan extrema no se n'hagin extret algunes coses positives com per exemple la de poder territorialitzar el confinament per comarques. Dijous es va decretar el tancament de les escoles i de l’atenció mèdica no urgent a tot el país, amb independència del vent que hi bufés i que, ja dimecres, s’havia advertit que no seria igual de greu a tot Catalunya. Aquesta homologació de tot el territori també va generar moltes crítiques i, efectivament, serà bo treure’n reflexions sobre un centralisme que, si no es vol de Madrid, tampoc és aconsellable que sigui de Barcelona. Vaja, repensar si era bo tancar tot Catalunya.

Una altra qüestió a tenir en compte no és territorial, sinó sectorial, i especialment pensant amb l’activitat econòmica. De la mateixa manera que el vent no distingeix entre administracions, tampoc ho fa entre professions. Si es va fer una recomanació genèrica d’evitar desplaçaments, de fer teletreball, i a sobre en algunes comarques el risc era de 6 sobre 6, no tenia sentit que tot seguit es deixés en mans dels ciutadans avaluar la conveniència d’anar a treballar o no. Si es deixa aquesta responsabilitat en mans del treballador, és possible que llavors no hi imperi un sentit de la seguretat sinó de relacions laborals, cosa que tampoc et protegeix d’un arbre caigut.

Governar vol dir prendre decisions, i de les crisis se’n poden treure aprenentatges

A aquest còctel cal afegir-hi la hipersensibilitat generada arran de la DANA i especialment de la nefasta gestió del president valencià Carlos Mazón, que, a l’altre extrem de tot això, va desistir de liderar la reacció a la tempesta i va passar la tarda al restaurant El Ventorro. De les moltes derivades que es van desfermar d’aquella penosa jornada, també cal destacar-ne un aprenentatge: tota una Administració autonòmica no pot estar segrestada si, pels motius que siguin, el seu president no està localitzable.

De tot plegat se’n poden extreure moltes conclusions i la principal és que governar vol dir exactament això: prendre decisions. I això inclou que, si es decideix tancar el país per acostar-se el més possible al risc zero, llavors s’ha de fer amb tota la força i totes les conseqüències: prohibició de circular, tancament obligatori i permís retribuït per a tothom. I si, per contra, es considera que hi pot haver certa activitat, llavors intentar ser el màxim quirúrgic sobre si l’afectació és igual a tot arreu. Ah, i ja posats, si en lloc d’ES-Alert s’enviessin missatges CAT-Alert, quedaria molt més clar de quin país estem parlant.