Catalunya s’ha paralitzat aquest dijous a causa d’un temporal de vent que es va definir com el més important dels darrers vint anys, “extraordinari per la seva virulència” i que ha causat estralls sobretot al Barcelonès, la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment. El govern va enviar per primera vegada aquest dimecres una alerta a tot Catalunya vinculada a un episodi de temporal per vent i va decidir aplicar restriccions generalitzades a tot el país, i va optar per suspendre tota l'activitat lectiva  tant a les escoles com a les universitats, així com l'esportiva, a més de recomanar evitar els desplaçaments i a instar al teletreball. La majoria de trucades al 112 s'han generat des del Barcelonès (977), el Vallès Occidental (535) i el Baix Llobregat (487). Per municipis, a Barcelona se n'ha registrat 723, a Terrassa més de 180, a Mataró 143 i a l'Hospitalet de Llobregat 140. Però a l’Alt i Baix Empordà, allà on habitualment conviuen amb el vent, on estan acostumats a gestionar la tramuntana, amb ratxes que superen amb facilitat els 100 km/hora, el que en el que altres territoris és considerat quelcom excepcional, és el pa de cada dia. I aquest dijous, a més a més, el vent ha bufat encara amb menys intensitat del que pot ser un dia normal. I és el que ha motivat moltes persones s’hagin queixat a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació i hagin denunciat  que han hagut de paralitzar l’activitat sense motiu ni necessitat, perquè s’ha prioritzat “la realitat que es viu a Barcelona”. 

Mentre a Barcelona i l'àrea Metropolitana es batien rècords i l'activitat als carrers ha quedat molt reduïda, les places i els carrers de ciutats de Girona i l'Alt Empordà, com Figueres, Torroella de Montgrí, s'han omplert d'avis que havien de cuidar els seus nets, que no han pogut anar a l'escola, i persones que gaudien d'un dia assolellat a les terrasses dels bars. Les parades dels mercats, això sí, estaven buides. Un dels polítics que ha denunciat  amb duresa la decisió del Govern de paralitzar les activitats arreu del país ha estat l’alcalde de Figueres i vicepresident de la Diputació de Girona, Jordi Masquef, qui ha criticat que la mesura hagi afectat injustament territoris com l’Alt Empordà, on les condicions meteorològiques no justificaven les restriccions. En declaracions a Ràdio Girona, l’alcalde s’ha queixat que “ja n’hi ha prou que, en aquests país, només s’estigui governant des de i per l’àrea metropolitana de Barcelona, ha afirmat Masquef. Segons l’alcalde, la decisió presa ahir va suposar aturar l’activitat a Figueres i al conjunt de la comarca, tot i que aquest dijous la situació és de calma absoluta: “No es mou ni una fulla” i el vent no supera “ni els 15 quilòmetres per hora”. Masquef ha afirmat que les aplicacions de predicció meteorològica ja apuntaven des d’ahir que a l’Empordà no es preveia cap episodi de vent significatiu. 

El també vicepresident de la Diputació ha posat en dubte que els ajuntaments no hagin tingut capacitat per ajustar la decisió a la realitat de cada territori. Segons ha detallat, la resolució de la Generalitat —ISP/342/2026— avisava que l’incompliment de les limitacions i suspensions podia derivar en sancions i possibles responsabilitats legals. A parer de Masquef, aquesta advertència deixava els municipis “lligats de mans i de peus”, sense cap marge per fer valer la seva autonomia. “Ja n’hi ha prou d’aquesta broma de mal gust i d’aquesta mentalitat que tot es decideix des de Barcelona”, ha conclòs.

L’opinió de Masquef és compartida per molts dels usuaris del territori a través de les xarxes socials, des dels ciutadans a comptes més especialitzades, com Meteo Empordà, qui destacava que aquest dimecres ja es “veia que a l’Empordà l’afectació del vent seria mínima…i no justificava el tancament i la paralització de l’activitat”.

Comentaris com “no es mou ni una fulla”,  o “ara mateix  a Portbou, on el vent habita des del principi dels temps, on s'han suspès les classes dels nens i on demanen a la població que no es mogui. És difícil veure un dia amb menys vent que avui”, es queixa un altre usuari. Hi ha també usuaris que s’han queixat de què els han anul·lat “sine die” intervencions quirúrgiques “després de molts mesos d’espera”, “perquè demà farà vent a Barcelona”. 

També a zones del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, on també el vent és habitual, no ha bufat amb la intensitat d’altres moltes vegades. Els usuaris també es queixen del centralisme a l’hora de governar i prendre les decisions.

Els empresaris de zones que no s’han vist afectades per les ventades s’han reclamat tenir en compte la realitat territorial en la gestió de situacions meteorològiques. És el cas d’Empresariat Cerdanya, que reclama que es tingui en compte la realitat del Pirineu a l'hora de gestionar situacions meteorològiques adverses, com ara la de les ventades que aquest dijous estan afectant diferents punts del país. L'entitat afirma en un comunicat que el fet que es prenguin decisions de forma "centralitzada" comporta la paralització de l'activitat econòmica i turística de la zona. Tot plegat, al·leguen, sense comprendre que les comarques de muntanya tenen unes "condicions pròpies". Així, afirmen, fent referència a dades oficials d'AEMET, que els fenòmens meteorològics d'aquest dijous són habituals a la zona i es poden gestionar amb criteri tècnic i territorial. Malgrat això, lamenten, "s'ha imposat un tancament total de l'activitat".

La síndrome del Ventorro

També la patronal dels empresaris de la petita i mitjana empresa lamenta que el cost de la situació provocada pel vent “l’hagin de pagar les empreses”, ha dit Antoni Cañete, el president de Pimec, qui ha reclamat "consciència" per evitar que l'empresariat hagi d'assumir els costos de la situació provocada pel fort vent a Catalunya. "No és explicable que això ho hagin de pagar les empreses", ha declarat en una entrevista a RAC1 arran que el Govern hagués demanat evitar desplaçaments i facilitar el teletreball. Segons Cañete, "el més important" és garantir la seguretat, però alhora s'ha de fer un "plantejament" per evitar perjudicar la "viabilitat i competitivitat" de les pimes. En aquesta línia, ha qüestionat el permís retribuït de quatre dies en un context en què el clima portarà "cada vegada més situacions extremes" i ha reclamat "aclarir d'una forma clara i transparent" quan es pot utilitzar. El president de la patronal de les petites i mitjanes empreses considera que arran de la DANA al País Valencià hi ha una "síndrome del Ventorro" i s'han fet canvis legislatius que poden tenir "interpretacions i utilitzacions perverses". "Les empreses no podem assumir decisions unilaterals que després tenen conseqüències", ha afirmat. "La festa no la poden pagar els de sempre, que són les empreses, i sobretot les petites i mitjanes empreses i persones autònomes que tenen uns costos que moltes vegades no poden afrontar", ha sentenciat.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!