Buf, quina mandra!!! Com duri gaires dies l'Espanya sense govern acabaran tirant-se els plats al cap entre els tres partits que es diuen i s'autoproclamen defensors del centrisme. O sigui, PP, PSOE i Ciutadans. La gran coalició nonada. Va començar diumenge la secretària general del Partit Popular, María Dolores de Cospedal, assenyalant que l'acord entre PSOE i Ciutadans per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, que engega aquest dimarts al Congrés, duia encobert un referèndum a Catalunya. He tornat a llegir les 66 planes del document i no és que a tots se'ns hagués passat per alt, simplement és que és una solemne mentida. Però bé, això no deu ser gaire important ja que Cospedal no ha rectificat ni una coma i les seves paraules s'han propagat, que era l'objectiu.

Els polítics parlen aquests dies per buscar bronques i déu n'hi do si en troben. Alguns amb aquest aire fatxenda que sovint els delata, com és el cas del portaveu de Ciutadans al Congrés dels Diputats, Juan Carlos Girauta, sempre a punt d'abandonar un estudi de ràdio, un plató de televisió. És el que Miquel Iceta considera encertadament l'anticatalanisme primari de Ciutadans. No és estrany que els militants del PSC passessin d'avalar l'acord polític que els proposava Pedro Sánchez.

Doncs bé, Girauta, ha protagonitzat aquest dilluns una polèmica a Twitter amb un periodista de Libertad Digital, el mitjà que dirigeix Federico Jiménez Losantos, que també li retreia el pacte ja que "facilita el camí dels separatistes". En un primer tuit ha estat acusat de miserable i, en el segon, Girauta ha esclatat: "Aquí els collons a Catalunya els hem posat nosaltres. Ni una lliçó d'espanyolitat. Ok?". I un es queda estupefacte del nivell del portaveu i del to amenaçador que per als que no el coneguin no és cap altra cosa que una benvinguda al món Girauta. Més enllà que aquest discurs tan primari el podrà fer a Madrid ja que aquí, a Catalunya, ha disposat de prou altaveus per defensar les seves posicions. Privats i públics. Sí. Privats i públics. Cosa que no està de més repetir aquí i allà, una vegada i una altra, i més quan a la inversa no s'ha donat el mateix cas.