Això tot just comença, i ni tan sols faré la gràcia fàcil que ho ha fet amb mal peu, jo que caic tant i només puc empatitzar amb Lastra. Aquesta escala no està pensada per als talons. No em refereixo al to aspre, a les baralles de la dretota viril, de paraula i de fets, o a la lluita pel millor escó amb vistes a aquest plató en què s'ha convertit l'hemicicle. No, no em refereixo als gestos, les samarretes, les paperetes de vot nul o els acataments més o menys florits, perquè de tot això ja en vam tenir una ració en la legislatura llampec i també en l'anterior. No, els parlo del que realment és seriós, preocupant, del que impel·leix a perdre el somriure a qualsevol demòcrata com cal.

El que tot just comença és l'entrada d'un partit d'ultradreta a les estructures de poder democràtiques per desestabilitzar-les des de dins. Les democràcies ja no moren a força de tirs al sostre del Congrés sinó a força de trampes i d'enganyifes posades en cada iniciativa o en cada decisió a què puguin accedir per prendre les llibertats i els drets dels ciutadans. Vox ha entrat a la Mesa del Congrés i, més enllà de la batalla del relat d'uns i d'altres, a la qual ja ens tenen acostumats, el cert és que no ha existit el cordó sanitari i han travessat la primera porta. En vindran més. És cert que les forces progressistes ―les que aspiren a governar― han aconseguit la majoria a la Mesa, que els anirà molt bé, i també que el PSOE ha aconseguit la presidència i la vicepresidència primera, però Vox ha entrat a la Mesa i això no és motiu de goig i, sens dubte, és un avís que poden arribar a entrar a altres llocs, en els quals intentaran influir en el sentit en què volen els seus votants perquè aquesta legislatura no és més que una campanya continua per fer una estirada en les següents eleccions que estan a un parell d'anys vista en l'horitzó, en el pitjor dels casos.

Durant la sessió, a l'hemicicle, xocava la figura dels entregasobres i dels receptors. Eren els encarregats de posar en marxa els plans A, B o fins i tot C dels partits segons els resultats de les votacions. Hi ha qui diu que PSOE i Podemos ja tenien previst aquest escenari que els donava la majoria i només ho van fer notar en l'últim moment perquè els entregasobres de la dreta no poguessin recompondre el seu joc. El cert és que el cordó no va funcionar i tot això del sanitari es va ensorrar. I això que després de les votacions nul·les i reivindicatives d'ERC, JxCat i Bildu per a la presidència, finalment els catalans sí que van donar suport a Unidas Podemos per a les secretaries de la Mesa i per, segons paraules de Borràs, participar en aquest aïllament de la ultradreta. Però no ha funcionat.

Les democràcies ja no moren a força de tirs al sostre del Congrés sinó a força de trampes i d'enganyifes posades en cada iniciativa o en cada decisió a què puguin accedir per prendre les llibertats i els drets dels ciutadans

El que sí que ha resultat més esperançador, per als que volem un govern que allunyi el malson de la influència dels ultradretans, que ja patim clarament a Madrid, és l'estratègia adoptada pels partits independentistes que han visibilitzat una actitud política amb el vot nul, alhora reivindicativa però no de confrontació, i que han acabat donant el seu suport a aquestes secretaries. Això al costat del comunicat conjunt després de la reunió d'una Lastra ferida i dels representants d'ERC, en el qual es reconeix l'existència d'un conflicte polític i se citen a continuar parlant, em dona una certa esperança. Almenys així ho veig des d'aquí. I he dit certa perquè el panorama és ben negre encara que s'aconsegueixi pactar una investidura i fins i tot uns pressupostos. Hi ha molt per fer.

Un dels principals problemes és la necessitat de renovar el CGPJ, que ja fa un any que està en funcions i amb el seu mandat caducat. Ja saben, després d'aquell missatget sobre com de bé ho controlaria Marchena per darrere. A la callada, sense Marchena però amb Lesmes, la presa dels conservadors de les posicions més importants es continua produint. Han cobert ja 52 places de presidències importants i acaben de convocar vuit places per al Tribunal Suprem. Aspiren a deixar-ho tot lligat i ben lligat. Després vindrà la necessària renovació d'aquest òrgan ―que el PP ja ha dit que no li interessa en cap cas― i per a la qual Vox disposa de 52 vots. El mateix passa amb el Tribunal Constitucional, que ha de ser renovat en un terç dels seus membres i on es juga la presidència i la vicepresidència. Com es resoldrà això amb majoria reforçada i 52 vots de la ultradreta en el Congrés? Poden arribar fins al nucli del poder? Quines conseqüències podria tenir en el futur en els nomenaments judicials?

Tot això dependrà de com es facin les coses en el Congrés i de com els partits democràtics reaccionin a aquesta pugna en què Vox no té res a perdre i tots els que creiem en els drets humans, les llibertats, el diàleg, la igualtat i tantes coses tenim molt a preservar. Donaran la batalla fins i tot en el més insignificant, perquè el que busquen és espai públic i ampliar les seves bases. Ahir Espinosa de los Monteros va dir en reiterades ocasions presidente Batet o señora presidente a la presidenta del Congrés dels Diputats. No donaran treva. Qualsevol escletxa els fa la campanya i ens apropa a un escenari desastrós.

Ho sento. No puc posar-me unes altres ulleres. Crec que parlant en un entorn democràtic tot pot trobar el seu camí però no m'oblido que han vingut per malmetre aquests camins utilitzant les mateixes armes del que volen combatre. La llibertat ho és tot i a ells no els importa gens. No han vingut a buscar un bocinet de poder sinó a establir les bases per aconseguir el poder.

Això tot just comença i no ha començat gaire bé.

Demano que no em facin tenir raó.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat