Immolar-se no és el camí

"Fins i tot sacrificar-se o renunciar és un problema d'astúcia." Cesare Pavese

Xaquín García Couso va ser la primera víctima col·lateral. Fa ja més d'una dècada que va caure fulminat per la inelegibilitat sobrevinguda, que podria ser considerada avui dia com la pesta negra dels càrrecs electes, perquè causa la mortaldat d'actes més important registrada mai. García Couso era un alcalde del poble corunyès d'Arzúa, a qui la Junta Electoral va declarar inelegible per a les macroeleccions del 2011 perquè estava condemnat per desobediència, sense sentència ferma. L'home no havia enderrocat un edifici en el termini que ordenava la sentència i no el van deixar tornar a presentar-se per a alcalde. En aquell primer moment, García Couso, del BNG, ja va fer una roda de premsa dolguda i indignada pel que clarament va definir com un "dany col·lateral" de la reforma de la LOREG que el PP i el PSOE havien pactat per barrar el pas a candidats de l'esquerra abertzale amb condemnes encara que no fossin fermes. La reforma la van pactar amb marxa ràpida el 2010 tots dos partits i va ser aprovada tan sols dos mesos abans d'aquests comicis en els quals també va caure García Couso.

Una dècada després aquesta norma es va carregar Torra i es carregarà Juvillà i podria ser que a molts altres si es neguen a aplicar la decisió de la Junta Electoral Central. No passarà una altra cosa. Repetint les mateixes coses mai s'obtenen resultats diferents. Serà idèntic. Sortirà ell i hi aniran darrere tots els que desobeeixin i es neguin a aplicar la instrucció donada sobre el condemnat per desobediència. La jurisprudència que es va crear per al cas Torra ha barrat ja el pas a totes les qüestions plenament discutibles en aquest cas. Així que tenen la paella pel mànec.

Sabeu, perquè ho vaig escriure reiteradament en el cas de Torra, i després en el cas del diputat d'UP, Alberto Rodríguez ―en el qual es va veure clarament com la majoria dels membres de la Mesa del Congrés, alertats sobre les opcions, van defugir de començar una via que acabaria amb tots ells ficats en un procediment penal―, sabeu, dic, que em preocupa que les sagrades actes emanades de la sobirania popular es fulminin tan fàcilment. Vox, ensumant la sang, ja ha anunciat la querella contra els membres de la Mesa del Parlament si no compleixen en el termini de cinc dies l'ordre.

Quan una norma produeix resultats aberrants, el que s'ha de fer no és regirar-se una vegada rere l'altra contra l'aplicació, sinó plantar-se clarament contra el precepte i, sense tancar parlaments democràtics, utilitzar-los per al que serveixen: aconseguir que aquest greuge sigui esmenat 

Llegeixo, i m'expliquen, que la presidenta Laura Borrás està molt decidida en això de portar el pols lluny ―tan lluny com vulgui Juvillà― encara que ella mateixa s'hi jugui la desobediència. No seria aquest el meu consell. De moment està en dubte que la Mesa l'acompanyi fins al final en un pols d'aquestes característiques. Fins on s'ha informat, ella havia proposat en un primer moment que s'ordenés paralitzar el Parlament fins que no es tingui un nou dictamen sobre la retirada de l'acta, i finalment la Mesa ha canviat el verb ordenar per proposar, per dubtes legals (llegeixi's por de ficar-se en embolics). Vist així no sé si tindrà companyia fins al final, ja que encara que ella tingui altres procediments pels quals també podria quedar inhabilitada, no és una situació que comparteixin tots.

La idea de paralitzar un parlament tampoc no és la millor. Una cosa és que ho faci Boris Johnson, perquè al seu país hi ha aquesta prerrogativa per al primer ministre acabat d'arribar amb sanció d'Isabel II, i una altra és que, després que el TC declarés inconstitucional fins i tot el tancament del Congrés durant la pandèmia, això no provoqui embolics. Sobretot quan l'oposició ja ha s'ha manifestat obertament contrària. Un altre front que es pot obrir, fins i tot amb procediments legals, per vulneració del dret a la participació política dels membres del Parlament. No augura res de bo. I, al final, si alguna cosa ha quedat clara, és que els gestos no eviten que es produeixin les conseqüències. Així que emprendre una vegada i una altra el mateix camí només és assegurar-se problemes judicials per al futur que, de nou, acabaran malament.

A mi el que em sembla és que cal extirpar una vegada per sempre la mala herba que ha permès tots aquests despropòsits. Fins al 2011 ni Torra ni Juvillà ni el desgraciat alcalde d'Arzúa no haurien estat desposseïts de les actes. No serveix de res oposar-se una vegada i una altra als fruits si no s'arrenca l'arbre que els fa. Senyors, ETA va deixar de matar, que va ser la circumstància que va portar els dos grans partits a pactar aquest canvi legal. Per què no emprendre una campanya política per desfer una reforma de la LOREG que tracta amb tan poc respecte la sacrosanta representativitat dels electes en democràcia? Posats a demanar coses en les negociacions, per què no fer a la democràcia el bé d'esqueixar d'una vegada aquella reforma mediatitzada que gairebé ningú no va discutir perquè anava contra condemnats per terrorisme? Per què no es demana que s'atenuï, tenint en compte per exemple la gravetat de les penes d'inhabilitació imposades o, simplement, eliminar aquest aberrant concepte de la inelegibilitat sobrevinguda? Ser elegible suposa ser-ho davant dels comicis. Una vegada elegit, repugna al sentit comú que puguis ser inelegible de forma sobrevinguda i sense fermesa en les condemnes. Les construccions jurídiques adopten a vegades formes que es foten de morros contra la pura lògica democràtica.

Quan una norma produeix resultats aberrants o insuportables, el que s'ha de fer, crec, no és regirar-se una vegada rere l'altra contra l'aplicació, sinó plantar-se clarament contra el precepte mateix i, sense tancar parlaments democràtics, utilitzar-los per al que serveixen: aconseguir que aquest greuge sigui esmenat. La democràcia espanyola va funcionar perfectament durant més de trenta anys sense aquesta formulació de l'article 6.2 de la LOREG i no només podria sinó que hauria de continuar com abans. Si ens repugna que un òrgan administratiu retiri actes a persones que no han estat condemnades en ferm, llavors el que cal aconseguir és que desaparegui aquesta reforma aberrant.

Mentre continuï vigent, continuaran caient electes: catalans, bascos, gallecs o canaris. El que toqui en cada cas. Per això mateix, no s'immolin; facin política, sobretot els que poden collar algun dels partits que van propiciar aquell precepte. Aquí els ho deixo a alguns, servit amb safata.