"El món no ha vist tota la veritat". Volodímir Zelenski
La solemnitat inicial de la reunió ahir de les Corts Generals ―Congrés, Senat, president i govern espanyol― i l'aplaudiment tancat i unànime de tots, dic tots i no m'ho acabo de creure, auguraven un emotiu acte que la traducció simultània va deslluir, per l'atropellament, pel to, per les formes. Jo venia d'haver escoltat minuts abans Zelenski davant de les Nacions Unides i, la veritat, aquesta intervenció va ser més efectiva i més emotiva, com en totes aquelles ocasions en què vam poder sentir la seva pròpia veu.
Així que davant de l'absència del seu to vibrant, de la seva determinació a l'hora de demanar accions més contundents, d'agrair l'enviament d'armament espanyol, aquí ens hem quedat amb Porcelanosa i amb Gernika per passar immediatament a la nostra pròpia salsa interna, que és el que aquí agrada. Per a què complicar-nos amb l'angoixa de la geopolítica si ens podem despatxar amb la facècia d'estar per casa.
Zelenski va començar tard la intervenció perquè venia de dirigir-se a l'Assemblea de Nacions Unides per destacar l'inútil funcionament d'un organisme, la finalitat del qual és preservar la pau o restablir-la, quan l'agressor té el comodí del dret a vet. "El dret a vet és un dret a matar?", preguntava el president ucraïnès a una Assemblea de l'ONU a la qual va exigir que es retirés aquesta prerrogativa a Rússia. Aquesta demostració in situ de la ineficàcia actual de Nacions Unides feia que l'exemple de Gernika estigués especialment ben trobat, per molt que a la dreta no li hagi agradat. Una altra vegada, la ignorància i el papanatisme. El bombardeig de Gernika ―un símbol mundial― dut a terme per l'aviació alemanya, com el bombardeig de Durango, o els perpetrats contra Almeria després de l'enfonsament del Deutschland a Mallorca, més enllà de l'afectació de població civil, van suposar l'entrada a la Guerra d'Espanya d'efectius de dues potències europees, en algun cas per ordre directa de Hitler. En termes del dret internacional, i així ho va manifestar Negrín davant de l'assemblea de la Societat de Nacions, el setembre de 1937, aquests actes de guerra de dos exèrcits estrangers invalidaven l'encongiment d'espatlles davant del que volien considerar la guerra d'Espanya, un conflicte intern. L'atac de la Legió Còndor a Gernika, com els altres, vulnerava els articles 16 i 17 del Pacte de la Societat de Nacions. Per aquest motiu, l'article 10 ―"En cas d'alguna agressió, o d'una amenaça o d'un perill d'agressió, el Consell aconsellarà els mitjans pels quals es donarà compliment a aquesta obligació"― obligava a anar en auxili de la República la resta de potències. Però Espanya no va ser socorreguda després de Gernika i la veu de Negrín, com la de Zelenski ara, va caure en el buit de Ginebra: "Els camps ensangonats d'Espanya són ja, de fet, els camps de batalla d'una guerra mundial". Així de bé va ser escollit el paral·lelisme, encara que potser ni els assessors de Zelenski ho sabessin. Així va ser abandonada a la seva sort Espanya per evitar entrar en un conflicte mundial que es va produir igualment.
Si clamem contra l'opressió de les minories, no podem negar els genocidis ni els crims de guerra. Si estem amb Europa, estem amb Europa
Llavors no hi havia xarxes ni videoconferència. Ningú no va poder assistir a aquest crit en el buit de la República Espanyola. Tampoc no es va poder fer públic el nom de les empreses i interessos comercials que en aquell moment en treien profit. La gran sorpresa de la jornada va ser per a molts la menció de Porcelanosa, Maxam i Sercobe de manera expressa al Congrés. Punt per a Zelenski. L'empresa del somriure de la Preysler va treure immediatament un desmentiment a les xarxes, però tot i això, saben que han fet tard, com les altres dues, que hauran de prendre mesures ràpides per evitar el dany corporatiu.
I és trist que la desgraciada traducció ens hagi allunyat del fons del missatge del president ucraïnès, que va demanar accions més contundents i va instar a "deixar de tenir por", a "ser forts", a fer valer "els valors democràtics sobre les amenaces". És que en aquest drama no hi ha lloc per a equidistàncies ni aquestes estranyes escales de valors que alguns volen utilitzar per no distanciar-se del tot de Putin. Ni encara que Zelenski abans del conflicte robés la cartera als seus ministres, seria justificada la violació del dret internacional ni dels convenis de Ginebra ni del dret internacional humanitari efectuada de forma unilateral i clara per Rússia i per ordre de Putin. Res no pot difuminar la realitat i per això és més incomprensible aquesta actitud d'una part de l'esquerra més rància que pretén equiparar les accions de Rússia amb d'altres. Si estem amb el dret internacional estem amb el dret internacional. Si clamem contra l'opressió de les minories, no podem negar els genocidis ni els crims de guerra. Si estem amb Europa, estem amb Europa.
Clausewitz va deixar escrit que la guerra era la continuació de la política per altres mitjans i ara Zelenski està escrivint la continuació de la guerra per altres camins, els polítics i democràtics dels Parlaments. Aquesta ha estat la gran basa del president ucraïnès.
Europa ahir era a la Carrera de San Jerónimo. Europa ahir era Zelenski.