"La història de les ciutats es reflecteix a les seves clavegueres"
Victor Hugo

Més enllà de la necessitat de desclassificar les resolucions judicials —que van autoritzar estrambòtiques i surrealistes violacions de drets de líders catalans— sembla que va guanyant terreny la sensació que aquí hi ha més porqueria. Molta porqueria, però diferent. Expliquen els que poden que en la compareixença en la Comissió de Secrets Oficials, la ja liquidada Paz Esteban va esmentar de forma perfectament audible el sintagma "altres serveis estatals", com qui deixa caure la cosa. No en va, alguns dels assistents van tenir la sensació que la directora del CNI ja sabia que estava morta i que, davant l'evidència, i dins de les seves possibilitats, va intentar sembrar molles a l'estil Pulgarcito sense violentar les seves obligacions de secret. Si el CNI només reconeix 18 infestacions, d'on van sortir les altres? I allà els deixo rebotant l'expressió. Recordin, "altres serveis estatals", perquè després tornarem a això.

Una ministra, molt indignada pel maltractament als nois de l'espionatge, també havia de tenir la ment per llocs semblants, perquè en converses privades va deixar caure que "els Villarejos" podien seguir darrere de les coses estranyes i amb aquest malnom desdibuixat però prou precís, només es podia referir a les restes de la infraestructura il·legal que es va crear a Interior —Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil— en temps de Mariano Rajoy. I, tanmateix, ahir mateix, el ministre Marlaska que camina amagat durant tota la crisi, va asseverar amb rotunditat que el seu ministeri "només utilitza SITEL". Es tracta d'un Sistema Integrat d'Intercepció Legal de Telecomunicacions, que funciona amb total registre i és operat per Fujitsu, amb autorització dels jutges penals, col·laboració de les companyies de telecomunicacions espanyoles i l'ús del qual està perfectament documentat pel Poder Judicial. Podem creure-ho? El que no ens diu el ministre ni ens ha dit mai és si va cridar a Desembussos Estat quan va arribar al càrrec i si va aconseguir desmuntar el sistema il·legal que s'havia forjat a les clavegueres amb els seus antecessors. Era un compromís després de la moció de censura de 2018, que el nou govern arribés al fons d'aquestes clavegueres, que desmantellés la "policia patriòtica" i que es desfés de tota la porqueria que trobés. Què ha fet sobre això Marlaska? Vostès ho saben? Jo tampoc i el que és pitjor, tampoc no ho saben els representants dels grups parlamentaris.

La possibilitat que el CNI digui la veritat és realment alta. Això significaria que entre el nombre de telèfons atacats que ha localitzat The Citizen Lab, més els que encara localitzarà i anirem sabent, i els que van ser autoritzats pel Tribunal Suprem, hi ha una diferència molt destacable que no seria imputable als serveis d'intel·ligència sinó a altres forces fosques que treballarien amb els seus propis objectius o amb les d'aquells als quals donen suport. Sobre aquesta opció s'estan bolcant ja la majoria dels partits independentistes i per aquest motiu ERC, BNG, Bildu, CUP, Junts, PDeCat, Compromís i els Comuns han registrat en el Congrés la sol·licitud d'una comissió d'investigació sobre les clavegueres, la pudent fetor de les quals acaba d'envair tota la vida política nacional.

No hi ha cap altra opció per a un govern progressista que no sigui arremangar-se i posar algú als col·lectors per dur a terme un desembossament democràtic de la porqueria que amenaça de negar el sistema. No hi ha altra opció que fregar i purgar i legislar per intentar depurar els fluxos pudents de l'Estat espanyol.

N'hi ha prou amb unir els punts de la informació que tenim, com els nens al parvulari, per poder veure un dibuix que fa que l'opció d'una utilització d'armes de programari espia de forma descontrolada per part d'aparells de l'Estat, aparegui davant de nosaltres. Recullen els grups parlamentaris en la seva petició, que ja una altra comissió del Congrés el 2017 va determinar que sent ministre Fernández Díaz es va crear una estructura policial per ordre del DAO Pi per obstaculitzar la investigació de la corrupció del PP. Què va passar amb ella? Sobretot, què va passar amb els instruments que van comprar a Israel? Perquè els van comprar. No només en alguns sumaris judicials apareix la correspondència entre membres de la policia i els responsables de NSO —utilitzant l'estructura de la bústia morta— sinó que no m'estranyaria res que en un moment donat aparegui el contracte d'aquesta compra. Quina cara posarà llavors el ministre de l'Interior?

L'intent d'aquests partits perquè s'investigui qualsevol trama parapolicial que estigui violant drets constitucionals de ciutadans i la seva vinculació amb lobbies de pressió o entitats privades o empresarials, pot ser que no arribi a res per no rebre suport del mateix PSOE. El que és impensable és que el ministre Marlaska, si de veritat ha desmuntat aquest fangar, no doni comptes de la neteja realitzada. No existeix cap risc de seguretat en explicar en seu parlamentària com t'has desfet d'una merda que a més no és teva. Ara bé, desconèixer que aquesta merda continua fluint per les teves clavegueres o saber-lo i ocultar-ho, això és inadmissible.

Hi ha massa punts per unir. Posin entre ells l'aparició en diversos sumaris judicials d'informació aportada per les policies —moltes vegades els anomenats informes d'intel·ligència— de les quals no es pot acreditar l'origen ni dur a terme una traçabilitat. No és un secret que tot el muntatge del cas Tamara Carrasco va partir d'un àudio de la seva missatgeria que mai no s'ha pogut saber com va acabar en mans de la Guàrdia Civil i com va acabar iniciant un procediment judicial. I ja hi ha molta gent buscant més coses estranyes relacionades amb un assumpte que cap democràcia seriosa no pot obviar, com si n'hi hagués prou amb tapar-se els ulls per no veure-ho. A poc a poc continuarà relliscant la merda.

Per això no hi ha cap altra opció per a un govern progressista que no sigui arremangar-se i posar algú als col·lectors per dur a terme un desembossament democràtic de la porqueria que amenaça de negar el sistema. Mirin, aquí tot circula, però un no pot quedar-se impassible quan sabem que aquestes clavegueres van gravar fins i tot agents del CNI —en el Cas Petit Nicolás— i que hi ha empresaris privats que les van contractar per clavar ganivetades a una doctora en un assumpte d'intimitats frustrades. Tot això quadra amb part del que està aflorant ara. No n'hi ha cap altra opció que fregar i purgar i legislar per intentar depurar els fluxos pudents de l'Estat espanyol.

Marlaska és part del misteri i, inopinadament, sembla haver aconseguit quedar-se fora de l'assumpte, però com no depurin això abans que arribi un govern del PP amb Vox, sabrem tots el que és bo. Marlaska inclòs.