"La vida veritable comença quan vius sense pensar en el que t'espera"

Lev Tolstoi

Molt a dins nostre, alguna cosa ens fa pensar cada nit en la fragilitat d'una condició humana que estàvem oblidant. Una mica abans, en caure el sol, ens havíem concentrat a aplaudir els que són l'avantguarda del nostre saber mèdic i tècnic per elevar-nos per sobre de la misèria de les nostres cèl·lules i per adonar-nos que estem vius i junts i que compartim tots aquesta mateixa substància feta de por però també d'esperança.

Tots? Tots no. Com si fos un homenatge a Uderzo, mort per la pandèmia, i al seu inseparable Goscinny, amb qui es deu haver reunit, queda un reducte d'irreductibles enredaires, intrigants, deixebles avantatjats de Fouché, que no deixen de preparar trampes i esquers per intentar desestabilitzar el govern o, simplement, per recuperar el seu marc, aquell que els beneficiava. Així que no podia faltar l'inevitable recurs a la qüestió catalana, que tants i tants rèdits els ha donat. Tant és intentar-ho fer just quan milers de persones moren al seu costat i quan tots estem amb l'ai al cor a veure si som capaços de parar d'una vegada tant sofriment.

Per què, si no, algú hauria decidit explicar en un diari nacional que el ministre de Justícia "té sobre la taula una petició d'indult per a tots els líders de l'1-O"? Cal tenir en compte que els primers que s'han quedat sorpresos en llegir-ho han estat els mateixos polítics presos i els seus advocats, que no acabaven de saber qui i per què ha pres aquesta decisió just ara.

El cert és que ningú no ha fet aquesta petició ara. La petició d'indult a la qual es refereix el diari El Mundo es va presentar en el registre del Ministeri de Justícia el 23 de desembre, just quan se sabia que hi havia un pacte per aconseguir la investidura de Pedro Sánchez i es pretenia que saltés pels aires abans que arribés el moment de la votació. Recordin, en aquesta època també va entrar en joc la inefable JEC amb objectius similars.

És molt mesquí i molt miserable utilitzar una catàstrofe que afecta tota la humanitat per intentar treure'n profit partidista o personal

El cas és que la petició d'indult la va fer, igualment sense coneixement de la direcció lletrada dels presos ni del seu entorn, un advocat català anomenat Francesc de Jufresa, a qui li agrada força sortir en els mitjans i que va ser lletrat de Javier de la Rosa. Jufresa va demanar el 2018 a Rajoy, juntament amb altres, que actués contra Torra pel que va dir en la sessió d'investidura i, segons comprovo, ha estat després crític amb la forma en què s'ha dut a terme el judici en diversos mitjans catalans. Sigui com sigui, el lletrat català va actuar com un vers lliure quan va presentar l'esmentada petició d'indult al desembre al·legant la discutible competència del Tribunal Suprem, la pèrdua de la doble instància, la forma en què s'havien descartat totes les recusacions, les violacions de Llarena dels tràmits de les euroordres i greus problemes tècnics en la sentència condemnatòria.

La qüestió és que la petició d'indult feta al desembre va anar a parar a la pila de les peticions per tramitar. Es tracta d'una pila elevada, no es pensin, només l'any passat es van tramitar 4.022 expedients d'indult. La major part van ser desestimats. Només el 0,97% de les peticions presentades acaben en un indult real. Per què apareix, doncs, just ara, en un mitjà amb una trajectòria conservadora ben clara, una informació que diu literalment que "el govern espanyol té sobre la seva taula una petició d'indult"? Tenir sobre la taula és voler estudiar ben aviat una qüestió i els puc assegurar que el ministre Campo no té sobre la taula tal cosa, ara mateix tot l'esforç de Justícia està centrat en l'organització de la justícia en estat d'alarma, i que tampoc a la Fiscalia ni al tribunal s'ha rebut cap petició d'indult. No hi ha res sobre això.

Indubtablement, i per això els deia que no deixen d'intrigar ni enmig del caos, podem deslligar aquesta "notícia" —ho poso entre cometes perquè té quatre mesos d'antiguitat i fa pudor de passat— de l'agitació que van promoure alguns líders de la dreta i la ultradreta quan van veure que Justícia mantenia la tramitació d'indults entre les qüestions que es podien continuar gestionant. Tots ells van insinuar, o van donar per descomptat, que la intenció del govern espanyol era aprofitar aquest pandemònium que vivim per "doblegar-se a les exigències dels independentistes que els sostenen". Ja saben, el discurs habitual. Com si algú fos tan estúpid com per pensar que, en cas d'indultar algú, aquest seria un bon moment. Ja veuen que fins i tot els polítics catalans presos han acceptat de bon grat la suspensió dels articles 100.2 que els permetien sortir i saben, sense més drama, que passaran el confinament a la presó.

Des del ministeri han explicat, a tort i a dret, que ja que la major part del funcionariat és a casa, només poden mantenir la feina que es pugui fer de manera telemàtica i la de tramitar els expedients d'indult ho és. Els indults fan moure molt paper, s'han de demanar molts informes al fiscal, al tribunal a l'administració penitenciària, però res no és presencial. Així que han decidit que poden anar movent això per no trobar-se amb 9.000 expedients paralitzats quan acabi això.

D'aquesta qüestió ha sortit tot aquest moviment que, no ho dubtin, només pot tenir com a objectiu intentar soscavar el govern espanyol en aquest delicat moment i, alhora, tornar a introduir a l'agenda del nacionalisme espanyol aquesta qüestió. Espero que amb poc èxit. És molt mesquí i molt miserable utilitzar una catàstrofe que afecta tota la humanitat per intentar treure'n profit partidista o personal, però sembla que si els cenacles madrilenys s'han quedat buits, els cercles virtuals no estan disposats a descansar.

De vegades hi ha virus morals que no deixen descans.