Aquesta és tarda d'eleccions, una tarda que va transcorrent mentre el sol no acaba d'amagar-se. Les urnes badallen entre unes restes de xacolí i un joc de mus sense ensurts. El resultat dels col·legis electorals al final del dia tampoc porten a creure que hi haurà cap moviment disruptiu ni cap sorpresa. I aquesta tarda tampoc hi haurà cap tauler fet miques per elements inesperats. En aquests taulers s'hi sol combatre fins al final, fins que els que surten disposats a morir acaben acceptant un escac i mat ridícul sense cap esplendor d'estrelles Michelin, ni victoremmanuelles, ni guerrillers garibaldins sota el pont de Vallekas.
No caldrà gaire quantitat de collars diferents per fer veure que tampoc al País Basc hi passa res de massa nou a l'hemicicle. La política al País Basc està a l'altura de la qualitat de la seva oratòria, dels seus rituals amadrinats i dels seus secrets i mentides. Recordo encara l'any 2017 que n'hi havia prou d'anunciar que arribava al Parlament el primer rumor procedent de la Lehendakaritza perquè tot l'hemicicle català veiés córrer pel galliner el fantasma de Mariano Rajoy i el lehendakari Urkullu. El ressò de la rumorologia feia que s'acceptessin com a mínim pauses i condicions que corrompien els tempos propis de Catalunya i, fins i tot, arribaven a fer callar els txokos dels sanedrins.
El poble votarà el que vulgui conscient que fins d'aquí a uns quants anys (ningú sap si desenes o quinzenes) no aconseguirà res del que vol ni del que volia el 2017
Crec que avui (i el lector apreciarà el risc) tornarà a passar el que al País Basc hi passa gairebé sempre: el poble votarà el que vulgui conscient que fins d'aquí a uns quants anys (ningú sap si desenes o quinzenes) no aconseguirà res del que vol ni del que volia el 2017. Però són les conseqüències de fer la política (per més que se'n sàpiga) en despatxos tancats, fent callar la gent i amagant les agendes polítiques.
Així comença la desfilada. Aquella possible desfilada de repeticions electorals que un tertulià proscrit vaticinava per a l'octubre vinent. Potser sí que després del País Basc i unes eleccions amb proposta de vot i minivot, acabarem tots plegats desitjant que arribi un octubre sense fantasmades als hemicicles, apagant totes les teles i encenent els llums del parc de la Ciutadella i Urquinaona. No hem de deixar que ens facin callar.