Des del 27 de setembre fins ara, l'agenda política catalana ha estat marcada, en bona mesura, pels deu diputats de la CUP: l'estratègia de la majoria parlamentària, les negociacions per a la investidura del president de la Generalitat i els terminis per a una hipotètica desconnexió amb l'Estat espanyol. Junts pel Sí ha adoptat una actitud força semblant a la que al seu dia ja va aplicar Convergència (llavors amb Unió) amb Esquerra Republicana després de les eleccions del 2012: cedir-li el protagonisme per tancar com més aviat millor un acord de legislatura i la investidura. Llavors com ara es va produir un brot de malestar en la formació majoritària, que partia d'una cessió massa àmplia del terreny de joc al soci més petit.

En aquest context, no sorprèn que hi hagi malestar/inquietud en sectors de CDC per les negociacions amb la CUP. Això obeeix a tres factors ben diferents: la incomoditat perquè els acords no garanteixin la investidura de Mas; el saber-se'n fora del futur Govern des de fa temps per decisió de l'actual president i que, en canvi, la CUP exploti aquest fet com una decisió pròpia; i, finalment, els que creuen que s'està arribant massa lluny. Amb tot, la suma d'aquests tres espais, que en moltes ocasions se superposen, no arriben a un 20% de la direcció de CDC i els seus protagonistes són de sobres coneguts.

Vol dir això que JxSí o CDC faran descarrilar la negociació amb la CUP? No, en cap cas. El fet que Artur Mas estigui al capdavant de la negociació de CDC és una garantia dels acords que es puguin assolir. Aquí rau una de les sorpreses d'aquestes setmanes postelectorals: una certa convicció dels negociadors de la CUP que el president de la Generalitat no fanfarroneja i que assumeix qüestions que creien que serien impossibles "en un dirigent de dretes i liberal". La resolució que aprovarà el Parlament de Catalunya el dia 9, si el Tribunal Constitucional no ho impedeix, n'és un clar exemple. També ho són altres documents ja acordats i en fase de redacció final.

En aquest marc, el fet que la CUP hagi convocat per al cap de setmana que ve una assemblea dels seus militants perquè expressin la seva opinió és una arma de doble tall. Es pot donar pas a un acord global amb Junts pel Sí però el nom de Mas continua sent un escull. Potser menys important, però un escull. Hi ha acord en que unes noves eleccions serien la plasmació d'un fracàs de l'espai independentista. Durant els propers dies assistirem a moviments polítics d'un costat i d'un altre (veurem si també judicials a El Vendrell). En un moment, a més, que la maquinària política espanyola ja està perfilant la seva estratègia de rebuig frontal a la iniciativa del Parlament. Rajoy, Sánchez i Rivera esperen la Cambra catalana parapetats darrere de tot un arsenal jurídic. I per als tres està en joc fer la pole position de cara al 20D.