Faltaven dos minuts per 2/4 d’una de la matinada i Pedro Piqueras, un dels tres presentadors del monòleg a quatre, també anomenat debat pels més optimistes, ens ha dit: “Aquí acaba l’únic debat a quatre d’aquestes eleccions”. I a casa hem respirat. Molt profundament. Quina sort que sigui l’únic. Un altre com aquest hauria provocat uns disturbis pitjors que els de l’Eurocopa. De la gent fugint-ne.

Abans, hem hagut de suportar dues hores i setze minuts de joc individual esperant a veure si ens explicaven amb qui coi pactaran. I quan ho han explicat han cantat el “Fum, fum, fum” a quatre boques solistes. Sánchez ha dit: “Només un PSOE fort i guanyador podrà garantir un canvi i un canvi progressista”. Molt bé, xato... Rajoy ha dit: “Jo pactaré amb els espanyols i faré una coalició amb partits i líders moderats i sensats”. Ves per on... Rivera ha deixat anar que “volem un canvi i oferim la nostra mà al PP perquè es regeneri. I hi haurà acords, però la pregunta no és amb qui sinó per fer què”. Anem bé... Finalment Iglesias ha explicat alguna cosa més: “Només hi ha dues opcions, un govern on hi hagi el PP o un govern on hi hagi Podemos i el PSOE. I el president ha de ser qui dels dos líders tregui més vots”. O sigui, que el matrimoni pactista no s’ha consumat.

El format, que ha començat amb 7 minuts de retard, ha estat el més original de tot: una entrevista d’una senyora i dos senyors drets a 4 senyors també drets, posats davant dels anteriors i que s’ignoraven mútuament. Fabulós.

Abans, totes les cadenes que l’han emès han fet predebats per escalfar l’ambient. El de La Sexta l’han conduït la parella Antonio García Ferreras-Ana Pastor. Ella li donava pas a ell dient-li “Ferreras” i ell a ella dient-li “Pastor”. Ens hem quedat amb el dubte de saber si a casa també s'adrecen en aquests termes o es diuen "pitxurrin".

De seguida hem vist que continua la terrible moda de treure papers i d’ensenyar-los no-se-sap-on. O en tot cas a tothom menys a nosaltres, que som qui ens mirem la TV. A les 22.18 Rajoy ens ha ensenyat la part posterior d’un foli i un retall de diari rebregat. Rivera ha patit un gran atac de banyes cartelleres i s’ha dedicat a no mostrar-nos tota mena de coses que ignorem què eren perquè no les hem vist. Gloriós. A l’era de Periscope encara ensenyem paperets i fem foc amb dues pedres.

Per cert, parlant de caspa. La musiqueta que han posat a l’inici del debat i a les mitges parts era tan moderna que ja no va sonar ni el dia del Big Bang. Per antiga...

I si això d’ensenyar cartellets hauria de ser motiu de “sesse” immediat, com diria el duet Nuñez-Gaspart, repetir dades, xifres i percentatges hauria de ser detenció immediata i cadena perpètua sense judici.

La primera pausa l’han fet a les 22.43. Els 10 minuts que ha durat han servit per adonar-me que els quatre candidats m’havien convençut totalment... que avui hauria hagut d’haver anat al cinema. I no. Ja ho veu vostè...

La cosa monologuista l’han organitzat tres cadenes de TV i una acadèmia de la TV. Hi havia els millors professionals. Era el gran debat. Amb connexions prèvies, debats del no-debat, 28 càmeres, no-sé-quants periodistes acreditats i... i a un dels 4 participants li han posat el micròfon de tal manera que li fregava amb la roba. I s’escoltava. I molt. Insuperable!

I sobre els 4 monologuistes, què?, es pregunta ara vostè. Bé, normalment al final dels debats es pregunta a la gent: qui creu que ha guanyat. Avui la pregunta hauria de ser: qui creu que no ha perdut?

Nicolás Maduro no ha sortit fins a les 23.37 i l’ha tret Rivera. ¡Premio de una chochona pal caballero!

La persona més citada del debat ha estat Jordi Évole, amb la qual cosa es converteix en el candidat tapat. Bé, i en el periodista polític de referència a Espanya.

La gran enganxada dialèctica, l’únic moment en què hi ha hagut debat, ha estat entre Rivera i Rajoy. En canvi, encara ara Sánchez i Rivera ignoren que l’un estava palplantat al costat de l’altre (i viceversa).

Quan han parlat sobre Catalunya, Rajoy ha dit “yo, la posición que mantengo es la que mantenemos muchisimos catalanes y muchas personas que viven en el resto de España”. Emocionant! Per la resta, cap proposta nova, cap idea, cap oferta, cap solució. Si em permet un joc de paraules a l’alçada del multimonòleg: Ruis de ruis.

A l’anomenat “minut d’or”, Rajoy ha fet un merescut homenatge a Pere Navarro en forma de “simiri, bona nit”, que em faig absolutament meu.

Simiri, bona nit. I no es tapi gaire que fot molta calor. I no és precisament per la passió que ha provocat la cosa.