El BBVA Research (una unitat d’estudis econòmics del BBVA) va difondre fa pocs dies la seva anàlisi de conjuntura i de previsions per a l’economia catalana, a través d’una publicació de freqüència semestral, disponible en català i en castellà, accessible en obert per internet i que es pot consultar en aquest enllaç.

 

A més de l’explotació i valoració de les estadístiques oficials que es publiquen amb regularitat, l’informe conté informació interessant relativa al consum que fan els clients del banc a través de les targetes de crèdit. En una línia semblant al que fa CaixaBank en el seu web “Economia en temps real”, el BBVA presenta l’evolució de la despesa presencial dels seus clients amb targetes del banc (no pas les compres per internet), sigui de consum de catalans a Catalunya i a fora de Catalunya, sigui de consum de no catalans a Catalunya. En alguns casos, dona detalls per províncies, també compara dades amb altres comunitats autònomes, etc. En qualsevol cas, en una època en què s’han generalitzat les targetes com a mitjà de pagament, bancs com aquest amb gran implantació poden prendre el pols del consum de manera molt representativa, més enllà que això proporciona als bancs una valuosa informació d’hàbits de compra per perfil de client (lloc de residència, salari, impostos que paga, patrimoni que té, freqüència i un llarg etcètera).

En aquest capítol de despesa, durant la primera meitat del 2023, el BBVA detecta signes d’un cert afebliment (per la inflació, l’augment dels tipus d’interès i, en grau més baix, la sequera), però menys del que s’anticipava fa uns mesos. On més s’ha desaccelerat el consum respecte al segon semestre de 2022 ha estat en les despeses associades a viatges i en les compres de productes de consum durador; en canvi, segueixen essent molt dinàmiques les compres a les grans superfícies.

El PIB català es preveu que creixi un 2,6% en termes reals (2,4% al conjunt de l’Estat, 2,35% a la resta de l’Estat), menys de la meitat del que es va créixer el 2022, però millor del que es preveia i molt millor, per exemple, que França i Alemanya

El turisme, mesurat en despesa efectuada amb targetes estrangeres, mostra dades positives (com és lògic, a les demarcacions turístiques), destacant Tarragona, on ja es duplica la despesa precrisi. Barcelona i Girona també van bé. Per cert, una dada interessant és que a Barcelona, el 2019, s’hi concentrava el 60% de la despesa realitzada pels turistes a tot Catalunya, fet que mostra la potència d’atracció de la capital. La despesa de catalans a Madrid i a l’estranger està relativament aturada.

El PIB català es preveu que creixi un 2,6% en termes reals (2,4% al conjunt de l’Estat, 2,35% a la resta de l’Estat), menys de la meitat del que es va créixer el 2022, però millor del que es preveia i molt millor, per exemple, que França i Alemanya. El país recuperarà el 2023 el nivell de PIB de la prepandèmia. La reducció dels preus del petroli i d’algunes matèries primeres ha incidit positivament en el PIB i la inflació, per bé que es tracta d’un impacte en el curt termini. Per al 2024 el BBVA preveu que l’economia catalana creixerà un 2%.

Un dels factors que més influeix en la relativament bona marxa de l’economia, a part de l’exportació de serveis via turisme, és l’exportació de béns físics, que va superar el mes d’abril en un 10% els nivells previs a la pandèmia en termes reals (sense considerar preus).

L’ocupació també mostra símptomes clars de millora a les set zones geogràfiques en què el banc classifica el nostre país. A totes elles, el creixement dels afiliats a la Seguretat Social aquest 2023 és superior a l’1%, amb un impacte quantitatiu més important per part de l’Eix metropolità (Barcelona i entorns) i de l’Eix gironí. Es destaca que els augments salarials pactats en conveni amb efectes fins al maig han estat a Catalunya del 3,2%, la qual cosa hauria de consolidar la caiguda de la inflació que es va enregistrant. Per cert, la creació d’ocupació creix gràcies a la immigració.

De l’informe en qüestió, en destaco finalment alguns punts addicionals que ajuden a percebre com està anant l’economia catalana:

  • Hi ha una bossa d’estalvi acumulat sense gastar. Els dipòsits bancaris es mantenen un 10% per sobre dels nivells precrisi.
  • La compra d’habitatge es debilita de manera molt notable (tant de l’habitual com de la secundària), se'n modera el preu i també l’oferta (en visats d’habitatge).
  • La despesa de la Generalitat s’accelera, els ingressos autonòmics no s’acaben de recuperar i, si es fa cas dels pressupostos aprovats (que contemplen més despesa i un dèficit en augment), s'anticipa que caldrà que la institució ajusti els seus comptes.
  • La taxa d’atur, que el 2022 va ser del 9,7%, baixa al 8,9% el 2023 i es preveu del 8,3% el 2024.

Tot plegat, moderació respecte al rebot postpandèmic del 2022, amb millors registres globals del que s’esperava. A veure com va la segona meitat de l’any.