Un dels avaladors perquè Donald Trump sigui elegit Premi Nobel de la Pau és Benjamin Netanyahu, el primer ministre d’Israel. Amb un avalador així, el bo d’en Donald ho tindrà fàcil i pot obrir una via perquè tant en Bibi —sobrenom amb què es coneix popularment Netanyahu— com en Vladimir siguin considerats futuribles candidats per aconseguir un premi que honora els prohoms de la pau. En Bibi podria aconseguir el prodigi de posar el punt final a l’etern conflicte d’Israel amb Palestina mitjançant el genocidi del poble palestí, una solució que garanteix una pau perpètua. I d'en Vladimir què en podem dir sinó meravelles de la seva eficàcia a assolir la pau interna a Rússia mitjançant l’eliminació de tot opositor a la seva política oligàrquicament democràtica. Amb la candidatura de Trump com a Nobel de la Pau, cal rememorar altres figures que van engrandir el prestigi d’un guardó reservat a pròcers —masculins i femenins— que han lluitat per fer un món infinitament millor.
Qui em ve immediatament a la memòria és Henry Kissinger, el secretari d’Estat i cap de Seguretat Nacional dels Estats Units durant els mandats de Richard Nixon i Gerard Ford. Kissinger va ser nomenat Nobel de la Pau l’any 1973 juntament amb el negociador del Vietnam del Nord, Le Duc Tho, per haver portat a bon port les negociacions que van desembocar en la fi de la guerra del Vietnam. Le Duc Tho va renunciar al premi perquè considerava que el seu país encara no havia aconseguit la pau total.
Criticar Kissinger a aquestes alçades de la història farà que em considerin un antisemita. Res més lluny dels meus amors i desamors. Que Kissinger era un gegant de la diplomàcia, ningú ho posa en dubte. Però, malauradament, va ser l’ideòleg de l’operació Còndor, també coneguda com a pla Còndor. L’anticomunisme psicopàtic d’en Henry no tenia fronteres. Aquesta operació va consistir en l’enderrocament de governs democràtics de l’Amèrica Llatina que feien olor de marxisme mitjançant cops d'estat i, un cop controlat el país dictatorialment, establir una xarxa panamericana per reprimir opositors sota el pretext de lluitar contra la subversió i el comunisme. Sense la batuta de Kissinger, les dictadures de Xile, Argentina, Bolívia, Uruguai i Paraguai no haurien triomfat mai. Després, l’any 1978, se sumarien a la causa els governs militars del Brasil, l’Equador i el Perú. Com a resultat de l’operació Còndor, es calculen en milions els refugiats polítics que van haver de fugir com a víctimes potencials de la repressió, i un milió d’assassinats, dues realitats i un verisme: distingir un dels grans criminals de guerra del segle XX com a Nobel de la Pau és, com a mínim, il·lícit. Barack Obama, un altre Nobel de la Pau —més per les seves promeses que pels seus mèrits—, va condecorar Henry Kissinger com a Servidor Públic Distingit. Per una vegada, Obama va estar a l'altura dels MAGA de l’America First i, amb els anys, demostraria ser un il·lustre gattopardià. "Se vogliamo che tutto rimanga com'è, bisogna che tutto cambi".
Kissinger no va poder viatjar fins a Oslo a conseqüència de les manifestacions convocades contra la seva persona, i l’ombra de l’operació Còndor el va perseguir al llarg de la seva centenària existència. I quan un periodista li recordava el seu passat, ell solia contestar: “habitualment un governant no elegeix entre el bé i el mal, sinó entre dos mals”.
Trump vol el Nobel de la Pau com el mascle que col·lecciona dones com trofeus de caça
Molts Nobels de la Pau han estat sota sospita perquè sovint es concedeixen per interessos geopolítics. I la gran majoria d’aquests guardonats han anat a parar, uns, a les escombraries de la història, altres, directament al bàratre. El cas de Trump és diferent perquè, en cas de guanyar-lo, ho aconseguirà com aconsegueix totes les coses: emprant el xantatge amb què trepitja els continents un maltractador, un abusador, un groller, un fanfarró, un prepotent i un delinqüent que se salva de tot mitjançant les virtuts anteriorment esmentades. Trump vol el Nobel de la Pau com el mascle que col·lecciona dones com trofeus de caça. El seu pedigrí el delata: qualsevol home que estigui presumptament implicat en el cas Epstein hauria d’estar apartat de la vida pública.
Tot premi està sobrevalorat fins que te’l donen a tu. Aquest fet li sol passar a tothom que es dedica a una professió en què l’ego forma part de l’engranatge de la creativitat. Però és ben cert que darrere de molts premis hi ha el pagament als serveis prestats. Sense anar molt lluny geogràficament, és fàcil enumerar les dones i els homes catalans que es van veure gratificats a l’Espanya del kilòmetre zero per la seva actitud antiprocessista. Des de guanyadors de Goyas fins a Premis Nacionals, passant per cadires en Reales Academias o a majestàtiques gaites als prínceps d’Astúries.
Els impulsors de la candidatura de Donald Trump al Premi Nobel de la Pau han presentat les credencials i consideren que no hi ha rivals que li puguin fer ombra. Trump ha intervingut directament en els conflictes entre Armènia-Azerbaidjan, Índia-Pakistan i Congo-Ruanda, i en tots ha arribat a un acord de pau a canvi de pau i d’incentius econòmics. Allà on enclaven una bandera blanca, Trump hi deixarà una cagada familiar en forma d’empresa. Mai l’exercici de poder havia sigut tan descaradament transparent, o tan descaradament teatral, com és el cas de la pròxima reunió Putin-Trump a Alaska amb l’objectiu d’arribar a un acord de pau a la guerra d’Ucraïna amb Zelenski guardat a l’armari. El temps ens revelarà si Trump era l’home de Putin a Washington. L’episodi dels submarins nuclears va ser un esperpent.
I què farem si Trump es converteix en el pròxim Nobel de la Pau? Doncs res. Genuflexió i que el temps corri com una guilla amenaçada mentre cantem: teatro, lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro.