L’estratègia de l’espanyolisme a Catalunya és: repetir constantment als mitjans de comunicació que l’independentisme és minoritari i després apunyalar-lo per l’esquena perquè perdi tota la sang. Bloquejar-lo i difamar-lo políticament fins a aconseguir que, de fet, la recent victòria electoral de Carles Puigdemont no serveixi per a res, que quedi bloquejada i fora de servei, que els estelats s’oblidin una temporada de la independència i només es dediquin a mirar de parar els cops que els estan arribant de totes bandes. Per seguir aquesta estratègia l’espanyolisme fa presos polítics i per això calumnia ara el president Quim Torra, per destruir-lo socialment i humana, acusant-lo de racista i de xenòfob encara que tothom sàpiga que és mentida, mera maledicència. Tant és que alguns dirigents, com l’alcalde socialista de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, discrepin d’aquesta conspiració indigna i antidemocràtica. L’acusació de racisme és molt potent, políticament carnissera, i pot arribar a enganyar algunes persones fàcilment manipulables per una propaganda constant; pot enganyar persones sensibles i benintencionades amb una viva preocupació moral, amb una idea força ingènua del que, en realitat, pot arribar a fer la política d’estat i que desconeixen l’immens poder de falsificació que pot arribar a assolir.

D’antiracisme n’hi ha de moltes menes i maneres, i no només és una ideologia i un conjunt d’actituds que combaten la discriminació dels éssers humans per motius ètnics. També pot ser un mecanisme interessat a estigmatitzar i expulsar de la societat totes aquelles persones que, per motius polítics, han esdevingut incòmodes en les societats obertes i democràtiques. Avui ja no podem marginar ningú acusant-lo de raça inferior, afortunadament, però sí que podem marginar-lo i destruir-lo civilment si se l’acusa de racista. Existeix un antiracisme, com per exemple el de Ciutadans, que no es preocupa gens dels immigrants que s’ofeguen cada dia a la Mediterrània, ni dels abusos contra els col·lectius humans amb una pigmentació cutània diferent de l’habitual en el nostre país. És un antiracisme discrecional i cínic, a la carta, que només es manifesta davant dels articles i de les piulades del president Torra abans d’haver estat nomenat president. És un fals antiracisme que només enganya la favassa d’Ada Colau. El meu mestre Jean-François Revel afirmà: “Com totes les ideologies, la de l’antiracisme no té la finalitat d’estar al servei de les persones que pretén alliberar, el que en realitat vol és esclavitzar les persones que projecta enrolar en les seves files. (...) Actuant a través del terror i no de la raó, aquest antiracisme fabrica més racistes que no pas en guareix. (...) L’antiracisme ideològic, que cal distingir amb molta cura de l’antiracisme efectiu i sincer, atia les divisions entre els éssers humans en nom de la fraternitat que proclama”. És en aquest sentit que l’antiracisme de l’extrema dreta de Ciutadans pot ser justament comparat a l’antiracisme del terrorisme islamista, d’extrema dreta. No cal que posin bombes per ser el mateix. És un antiracisme que no serveix pas per a la concòrdia entre els éssers humans ni per arrencar de la nostra societat la xacra del racisme, sinó només per censurar políticament persones i per fer caceres de bruixes. La tolerància que defensen els polítics de Ciutadans és calcada de la idea de tolerància de l’extrema dreta islamista i de la de Le Pen. “És de sentit únic", explica el filòsof Jean-François Revel, "és la que els musulmans exigeixen exclusivament només per a ells i que mai no fan servir quan es tracta dels altres”. En el territori del políticament correcte és on avui s’estén lliurement la taca verinosa de l’extrema dreta europea. Es presenta com una ideologia moderada i assenyada quan, en realitat, és companya de viatge de la intolerància extremista, sobre la qual mai no bada boca. L’extrema dreta d’avui és més astuta que la de l’avior i ja no llueix camises negres o blau maó ni fa desfilades paramilitars. El que fa és presentar-se enganyosament, hipòcritament, com a defensora de la virtut i de la democràcia. No té cap més remei. La nostra societat avui és la més benpensant i moralista de tota la història i, en canvi, tothom pot veure a quins nivells de bondat real hem arribat entre tots. Tot buscant ingènuament el bé absolut acabarem trobant, si continuem badant així, el mal absolut. La nostra societat —i també la ultradreta que s’hi camufla— no para d’omplir-se la boca de solidaritat, d’ajuda humanitària, de processos de pau, de tolerància, d’exclusió de l’exclusió, de càstig contra la violació dels drets humans, de condemnes als crims contra la humanitat. Es fan canvis en el dret internacional com les ordres internacionals de crida i cerca, que en teoria haurien de servir per extradir presumptes culpables de greus crims contra la societat i, en realitat, s’utilitzen per castigar rapers que no han fet altra cosa que socialitzar la seva ràbia, la seva impotència davant de la injustícia. Sí, efectivament, la conspiració contra el president Quim Torra és un complot ideològic de la ultradreta.