Buit, poruc, destrempat, faltat, llòbrec, esmorteït, deshabitat, ensopit, somort, mancat d’esperit. El missatge de Nadal del president Pere Aragonès es va assemblar més a una intervenció a la sessió de control del Parlament que a un missatge de Nadal a la nació. No és casualitat que així fos. D’entrada, va fer servir un recurs que no li és poc usual, el d’aterrar el discurs en allò material i rutinari per no haver de mullar-se amb res ni massa elevat ni massa espiritual, és a dir, per no haver de rascar-se amb allò que evoca compromisos amb els catalans i, per tant, per no haver d’enfrontar-se a ningú. El to es donava la mà amb l’entorn: de la grisor del personatge a l’aclotament de la Biblioteca Nacional de Catalunya, del descafeïnament de qui es protegeix amb tecnicismes a la penombra que enfosqueix qualsevol actitud vitalista, qualsevol que no sigui resignació. El dia de Sant Esteve, el president de la Generalitat va parlar als catalans del suport parlamentari als pressupostos perquè no va voler responsabilitzar-se del risc de parlar-los de Catalunya.

Tenim un president de la Generalitat poruc, incapaç d'enfrontar-se a la responsabilitat que traspuen les seves pròpies paraules. Per això procura no dir gaire res 

Pam a pam, Aragonès va procurar romandre en el camí traçat per les dades econòmiques a fi i efecte de justificar la seva acció de govern. Ho va fer com qui recita el vers de Nadal dempeus a la cadira i espera els calerons de la padrina: un tràmit sense gaires pretensions. El president de la Generalitat només va aixecar el to, només va ser capaç de fingir —o no— una certa implicació personal quan va parlar de la invasió russa d'Ucraïna. No és casualitat. En parlar d’Ucraïna, el president sabia que la seva contundència i fermesa no tindran conseqüències. És barroer, però, traficar amb la valentia dels altres i aprofitar-te'n, perquè els plats trencats d’aquest coratge, en cas de derrota, no els pagaràs tu. El president Aragonès pot treure pit amb Ucraïna perquè el president Zelenski l’ha tret abans que ell i se n'ha sortit. Enmig de tanta insubstancialitat, i ben lluny de l’efecte pretès, brandar la bandera ucraïnesa i fer servir el braó dels altres per tapar-se les mancances només va servir per a despullar el nostre president encara una mica més.

Si ningú sap què has dit, ningú et pot fiscalitzar. Si ningú sap què has dit, a la llarga sempre pots tenir raó. Si ningú sap què has dit, no t’enfrontes a ningú perquè ningú sap què defenses

La concreció en allò tècnicament econòmic i pressupostari de la primera part del missatge va contrastar amb l’abstracció en allò polític i nacional de la segona part. Amb la intenció de complementar-se, l’una i l’altra s’apunyalaven, però, perquè s’assenyalaven la ferida. “Avançar cap a aconseguir els efectes de l’amnistia”, “trobar la solució al conflicte polític”, establir “una gran conversa per visualitzar el consens”, “ara és l'hora de seguir obrint camí” i “avançar endavant, sempre endavant”. Tenim un president de la Generalitat poruc, incapaç d'enfrontar-se a la responsabilitat que traspuen les seves pròpies paraules. Per això procura no dir gaire res. Si ningú sap què has dit, ningú et pot fiscalitzar. Si ningú sap què has dit, a la llarga sempre pots tenir raó. Si ningú sap què has dit, no t’enfrontes a ningú perquè ningú sap què defenses. La tasca del missatge hauria d’haver estat, com a mínim, decorar tota aquesta closca per convertir-la almenys en un projecte amb capacitat d’aixecar consens, que no és possible sense oferir abans un centre on els ciutadans puguin fer orbitar el seu pensament. Per Sant Esteve, però, no se’ns va oferir gaire cosa més que cartó-pedra mal pintat.

Aquest Sant Esteve, el president de la Generalitat va fer les seves millors tombarelles per guarnir-se les pors

Les paraules del president Aragonès sempre semblaran fredes i esvaïdes als ulls de qui n’esperi que es faci carn el misticisme amb què històricament s’ha embolcallat el lideratge nacionalista a Catalunya. Pere Aragonès és un president petit perquè és un home que no està disposat a bregar per fer practicables els intangibles de la nació: els anhels, el llegat, l’esperit, la història, el poble. És honest que no ho inclogui en el seu imaginari ni ho embasti als seus discursos perquè fer-ho voldria dir comprometre’s a lluitar-ho i, si alguna cosa en podem treure del tarannà boirós del seu pla independentista és que precisament no brilla pel seu sentit de combat. Revestint-se d’aquesta capa d’honestedat, el president vol vendre un pragmatisme estèril, per això al moment de plantar la parada al mercat i de dir “no hem fet la independència, però tenim això”, el president només pot parlar del suport parlamentari als pressupostos i d’una perseverança en la llengua catalana que el seu propi partit esbotza quan ha de fer campanya per les municipals a l'AMB. Aquest Sant Esteve, el president de la Generalitat de Catalunya va fer les seves millors tombarelles per guarnir-se les pors. Sense parlar del país i per al país, però, no se’n va sortir.