El 1969 el premi Nobel d'Economia Milton Friedman va definir aquesta extrema mesura de política monetària com a últim recurs basat a regalar diners a la gent llançant-los des d'un helicòpter, per tal de reanimar la demanda a través de les compres que suscitarien entre els beneficiaris.

Doncs bé, la recent visita al Japó de Ben Bernanke, expresident de la Federal, va tornar a posar en circulació la possibilitat de posar en marxa l'artefacte per aixecar una inflació que s'arrossega per terra.

Bernanke es va reunir amb membres del Govern de Shinzo Abe i amb Haruriko Kuroda, president del banc central japonès. La trobada va ser en privat però els diners helicòpter van entrar a l'agenda global. L'estratègia consisteix en el fet que l'autoritat monetària financi directament la despesa pública o compensi les retallades d'impostos.

El recurs a aquesta solució vindria a causa que el Banc del Japó estava al límit de la compra de bons públics sense aconseguir els resultats desitjats.

El mes d'abril passat, Ben Bernanke ja havia deixat surar la idea d'emetre bons perpetus sense dates ni termini d'amortització durant les discussions que va mantenir amb Etsuro Honda, un dels principals assessors de Shinzo Abe. Bernanke va dir que era "una opció".

Per això la seva recent visita a Tòquio ha aixecat tota mena de comentaris, que va haver de frenar el mateix governador Kuroda indicant dijous que "ni era necessari, ni s'aplicarà". De fet, el Japó ja va fer l'experiència en els anys 30 i la inflació els va marxar als núvols.

El curiós del cas és que els "diners helicòpter" no cauen malament a Europa. El mateix Mario Draghi va dir al març que "la idea és molt interessant", agregant que "el concepte pot significar moltes coses". El Bundesbank va advertir que els diners helicòpter "no són com el mannà del Cel" sinó que amaga molts riscos, des de bombolles fins a baralles pel repartiment. L'economista en cap del BCE, Peter Praet, va dir que es tracta d'un instrument extrem i que "la qüestió és quan té sentit fer-ho".

No es poden continuar reduint els tipus d'interès fins a nivells "absurdament negatius"

Dijous, semblava que les circumstàncies es presentaven, perquè tal com havia comentat un altre membre de la junta del BCE, Benoit Coure, no es podien continuar reduint els tipus d'interès fins a nivells "absurdament negatius". Entre altres coses, perquè s'estava posant impossible als bancs europeus en retallar-los els marges del negoci principal.

I no només això. L'FMI va treure al començament de la setmana les seves noves previsions econòmiques, indicant el seu economista en cap, Maurice Obstfeld, que "les expectatives de creixement a llarg termini han disminuït", la qual cosa dificulta, va afegir, la introducció de les innovacions tecnològiques. O sigui, el futur també frenat.

Erdogan prova de crear un nou califat a Turquia

A més, va indicar, "hi ha els riscos no econòmics", estratègics. La capital de l'Estat islàmic, Mosul, pot caure al desembre, i tot sembla indicar que Erdogan prova de crear un nou califat a Turquia, la qual cosa l'està portant a una repressió interna ferotge.

Amb aquest panorama, la zona euro no pot permetre's el luxe d'anar a la pota coixa, amb un sector bancari en dificultats. Així que Draghi s'ha girat seguint la trajectòria d'un bumerang proposant una nova generació de mesures anticonvencionals, com tornar als vells ajuts públics per ajudar els bancs en conflictes. Això ara mateix està prohibit, ja que han de ser els accionistes i bonistes propis els que han de tapar els forats. Draghi ha trencat amb aquest esquema denominat "bail in" (rescat intern) ja que pot causar greus danys als estalviadors modestos. Tornem al passat, com suggeria aquest mateix mes David Folkerts-Landau, economista en cap del Deutsche Bank (amb seu a Frankfurt), que va demanar un rescat públic de 150.000 milions d'euros per recapitalitzar la banca europea. D'aquesta manera, els diners helicòpter inicien la tornada. La idea torna a amagar-se a les aules acadèmiques.