Un independentista que conec ha decidit de treure l’estelada del balcó. He quedat parat. Després de més de vint anys amb la blanca i sagrada estrella solitària de la independència damunt les quatre barres, ara casa seva, per fora, és una casa anodina, com les altres, sense cap identificació càlida. Es veu que la raó és el pacte de govern entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya que, al·lucina veïna, és per fer autonomia i no independència. He quedat parat. Perquè a mi em sembla que tan autonomista és aquest govern que ara comença com el govern del president Torra. O el govern del president Puigdemont que va culminar amb el primer d’octubre. El govern d'Artur Mas va posar les urnes, com li exigia la presidenta Forcadell, ben cert, però l’únic independentisme real el va posar el poble, votant massivament pel divorci amb Espanya. Si la bona gent de Catalunya s’hagués quedat a casa cap separatisme hagués estat possible i el govern colonialista de Madrid s’hagués fet un tip de riure, alleujat perquè els catalans no gosàvem decidir. Com ara, que es deuen fer un tip de riure veient aquests catalans que diuen que pleguen, que despengen banderes separatistes, que diuen que se’n van a casa. És exactament el que vol Madrid. Quan en realitat aquest govern Aragonès és el govern autonomista que neix més condicionat per la pressió de l’independentisme popular, el govern que li té, ara com ara, més por al poble i que ha hagut de començar demanant perdó als electors. En realitat aquest govern ha tirat endavant només perquè Pere Aragonès i Jordi Sànchez van agafar por del que podria passar si no arribaven a un acord. Si no arriba a ser per la irritació de l'opinió pública, si no arriba a ser per l’emprenyada monumental que es va generar arreu, anàvem de pet a un tercer tripartit o a la repetició de les eleccions. No en tingueu cap dubte, aquest govern no és el que volien la majoria dels polítics però ha nascut perquè els votants independentistes de la majoria del 52 per cent l’han imposat. Francament, jo m’estimo més un govern que li tingui més por als seus electors que a la Guàrdia Civil, jo vull un govern que estigui condicionat, pressionat, fiscalitzat permanentment per la gent que l’ha votat. Un govern que no pugui fer el que vulgui. Aquests senyors polítics no faran la independència, la farà el poble quan aconsegueixi arrossegar els polítics.

Reivindicar el primer d’octubre no es fa amb proclames solemnes, amb actes de fe, perquè xerrar i xerrar encara més no és fer política. De bones intencions en tenim tots però només l’acció revoltada del poble pot, realment, continuar amb el primer d’octubre. El president Quim Torra feia i fa discursos molt bonics però amb això no n’hi ha prou, perquè sembla que quan sentim discursos molt independentistes al palau de la Generalitat la gent deixa d’apretar, es relaxa, pensa que ja ho tenim fet. Hi ha independentistes radicals que han decidit despenjar l’estelada del balcó i inhibir-se de la política perquè en realitat el seu únic projecte polític és fer mala cara, és protestar i queixar-se, tot esperant que la feina la facin els altres. Encara és hora que m’hagin d’explicar per què allò del Tsunami es va aturar només perquè els dirigents de l’invent van donar l’alto. Si la gent diu que continua, que no se’n torna a casa, ni Aragonès ni Sànchez no tenen res a pelar.