Carles Puigdemont és com ETA, excepte en un petit detall sense importància, i el detall és que no té res a veure amb ETA. Per si no ho havíeu vist, i per demostrar d’una vegada per totes que el pacifisme no només és més ètic, també és més útil, també és més eficaç en una societat mundial de la informació i dels drets humans. El petit Carles el Gran, ell tot solet, sense embrutar-se les mans, ha fet més mal a l’Estat espanyol que tot el terrorisme d’ETA, sense tot el dolor d’ETA, sense tota la misèria moral d’una lluita armada. La gran contribució històrica de Puigdemont, que ja ha esdevingut una figura històrica, és la d’haver contribuït a consolidar el pacifisme, la democràcia, la llibertat dels pobles. Després vindria, a continuació, el fet que és la més important personalitat política del moviment d’alliberament nacional de Catalunya, que és el capità dels catalans. Que ha unit en el nostre imaginari col·lectiu la causa catalana a la causa de la justícia, de la democràcia, efectivament, de la mateixa manera que Hitler va unir la causa d’Alemanya a la causa de la dictadura i del terror, de la mort i del mal. Dit d’una altra manera, Puigdemont és com Franco, però exactament al revés, perquè en realitat no té res a veure amb Franco, perquè Puigdemont és la impugnació històrica de Franco, perquè demostra, més enllà de les teories, amb fets, que el camí de la barbàrie i dels crims contra la humanitat no pot ser mai el camí d’una nació que reclama la seva llibertat. L’independentisme català no és com l’espanyolisme però amb estelada, encara que alguns tinguin dubtes, encara que alguns no tinguin més marc mental que el que van aprendre durant quaranta anys de dictadura.
La immunitat d’un parlamentari serveix per evitar que el poder elimini físicament la discrepància, la dissidència, perquè el poder no sigui un poder absolut
La immunitat d’un parlamentari serveix per evitar que el poder elimini físicament la discrepància, la dissidència, perquè el poder no sigui un poder absolut. Els diputats han de ser immunes per poder plantar cara a la injustícia, i no per robar. I no per contribuir a la injustícia del món. És possible que molta gent no comparteixi l’admiració que li tinc a Carles Puigdemont. Del futur no en sé res, però em sembla que això no ha fet més que començar. Que estem a punt de viure grans moments, importants moments, clares experiències d’alegria i diversió. Que el patir comença a acabar-se. Que ara veurem què i qui és Carles el Gran. Si no ens el maten, és clar. ETA i el GAL comparteixen alguna cosa més que els mètodes contra la democràcia pacífica.