Amb les previsions que la xifra d’infectats segueixi pujant i que en pocs mesos hi hagi més de mig milió de morts, els nord-americans tenen pressa per començar a vacunar-se contra la Covid, però malgrat que hi hagi unes quantes vacunes pràcticament aprovades, encara hi ha moltes dificultats de distribució i caldrà temps perquè tothom les pugui rebre.

El fet que mai hi hagi hagut un procés de vacunació tan ràpid, des del moment que van començar les recerques fins a l’aprovació i disponibilitat, presenta una sèrie de problemes nous que semblen encara més grans als Estats Units que en països més petits, no només per les quantitats, sinó per les distàncies i les diferències culturals.

Simplement haver pogut tenir una vacuna en tan poc de temps ha estat no només un repte sinó un avenç tan important que hi ha propostes per donar el Premi Nobel als responsables, cosa que seria molt difícil perquè hi ha molta gent que hi ha participat.

I no només en aquest any de pandèmia, sinó que la base la va preparar ja el president Bush fill després dels atacs terroristes contra les Torres Bessones, per la por que hi haguessin també atacs biològics. Ja fa mes de quinze anys va signar tres lleis per preparar el camí en cas que calgués preparar vacunes o medicació d’emergència.

Amb les previsions que la xifra d’infectats segueixi pujant i que en pocs mesos hi hagi mes de mig milió de morts, els nord-americans tenen pressa per començar a vacunar-se contra la Covid

I també el president Trump, malgrat les errades des que va començar aquesta pandèmia, va posar en marxa des del primer dia tot el que va poder per accelerar la producció d’una vacuna, mentre que el Congrés va aprovar la distribució de subvencions de tota mena, malgrat saber que necessàriament algunes no servirien de res perquè moltes de les proves no donarien resultats.

Ara els nord-americans poden triar entre les vacunes produïdes per Pfizer, per Moderna, per Astra-Zeneca o per les que aviat també seran al mercat. Però totes es troben davant de dos problemes: els riscs que hom encara no coneix i els problemes logístics per fer-la arribar a tothom.

De moment, el primer problema logístic és el transport i la temperatura. La vacuna de Pfizer, per exemple, va ser autoritzada dijous, però els que la necessiten difícilment la podran tenir. Són els que viuen en residències per a gent gran, però les condicions de manteniment i administració de la vacuna són tan difícils que no existeixen en aquests llocs. La temperatura ha de ser inferior als 70 graus sota zero i, quan hom obre la caixa on hi ha gairebé mil dosis, cal administrar-les en poques hores.

No hi ha residències amb tanta gent, així que de moment estan pensant en portar a les residències persones que puguin viatjar i vacunar-les al mateix temps. Una altra possibilitat és que Pfizer canviï els contenidors per posar menys dosis.

Aquestes dificultats obren camí a l’altra vacuna que també estarà disponible aviat, de l’empresa Moderna, on cal tenir-la sota zero però no a temperatures tan baixes.

Pel que fa el risc, no només és que amb tan poc temps hi pot haver reaccions encara es desconeixen, sinó que molta gent vol esperar, fet que no permet avançar tant com es voldria en el procés d’immunització.

De moment, el primer problema logístic és el transport i la temperatura

A part de campanyes de propaganda, que començaran amb personatges importants i coneguts que “donaran exemple” posant-se la vacuna, hi ha una proposta molt típicament americana, que és simplement pagar perquè la gent es vacuni.

No seria res de nou en aquesta crisi: segurament que cap altre país ha posat tants diners per ajudar les víctimes econòmiques de la pandèmia: durant mesos, els que es van quedar a l’atur cobraven fins a sis mil dòlars mensuals d’indemnització, tot i que sovint era molt més del que guanyaven abans. Això ha acabat, però el Congrés està debatent un altre programa d’ajuda semblant, tot i que no tindrà un abast tan gran i segurament hi haurà menys prestacions.

Si a més afegeixen un estímul econòmic per vacunar-se, el deute públic acumulat seguirà creixent com ho ha fet aquest any, fins al punt que és el més alt des de la Segona Guerra Mundial, però els polítics semblen disposats a fer-ho perquè cal salvar vides i també perquè l’economia patiria més amb un esfondrament total que amb el deute gegantí que va acumulant.

L’eufòria econòmica en aquests moments és molt gran: d’una banda, perquè la producció i distribució de vacunes portarà molts diners a les empreses farmacèutiques; de l'altra, per les noves indústries que han aparegut i segurament han obert mercat per molt de temps, tant en qüestió de telecomunicacions com per desenvolupar l’informàtica.

Aquest país-continent és un dels pocs al món amb cor rural i economia industrial

Cal només mirar les borses, que no paren de pujar davant d’aquestes expectatives, tot i que molts experts avisen que hi ha millors resultats amb les esperances que amb les realitats. Diuen que, una vegada les coses es normalitzin, tot i que serà bo per a la salut pública i les angoixes personals, les borses i l’economia poden anar pitjor.

El que sembla també molt probable és que, una vegada superada aquesta pandèmia, la vida nord-americana no torni a ser la d’abans. I no només perquè les telecomunicacions permetran, allà com a arreu del món, que les empreses tinguin menys espai d’oficina i aprofitin el teletreball, sinó també perquè la fugida cap al camp, que ara caracteritza el moment de por als Estats Units, no representa cap sacrifici per a la majoria dels nord-americans.

Aquest país, que va ser en els primers segles de la seva existència una gran república agrària, ho va deixar de ser amb les guerres i la industrialització, però el cor dels nord-americans no va canviar, de manera que aquest país-continent és un dels pocs al món amb cor rural i economia industrial.

A diferència del que passa als països desenvolupats d’Europa, on tanta gent amb diners té una casa al camp, els nord-americans acostumen a tenir només la casa de camp, que és simplement la residència habitual als suburbs, nom que donen aquí a les àrees metropolitanes de les ciutats, és a dir, la seva versió de la “caseta i l’hortet”.

Al cap del temps, aquestes àrees són més i més urbanitzades i la gent no viu lluny dels seus veïns amb l’aïllament que tant els agrada. Amb la pandèmia, en no haver d’anar a l’oficina, molta gent ha fugit cap al camp de veritat, el que té per a ells molts avantatges: els serveis mínims estan garantits arreu del país, el preu és molt més baix i, amb una densitat de població de menys de la meitat de l’europea no veuen pràcticament ningú i es troben enmig de la natura.

En lloc de turisme cultural o gastronòmic, el país primer tindrà turistes mèdics

Els que han viscut en les àrees metropolitanes més desenvolupades, com són San Francisco, Washington o Nova York, poden trobar a faltar els bons restaurants o els espectacles d’òperes o concerts simfònics, o la proximitat als millors hospitals, però sent aquest un país de cor rural, arreu hi ha petits teatres amb bones orquestres i hospitals regionals acceptables que serveixen de consol.

I, a més, també aquests “exiliats urbans” poden anar de cap de setmana a la ciutat on vivien, per gaudir de bons espectacles i bon menjar, de manera que la capital nord-americana va camí de convertir-se en una ciutat encara més turística del que ja és ara i el mateix pot passar amb Nova York, Los Angeles o San Francisco, amb un turisme en sentit contrari: els dies entre setmana al camp i els dies lliures a les ciutats.

De tota manera, ja són centres turístics tradicionals des de fa temps: Nova York per l’atracció que té amb visitants d’arreu del món i Washington pels seus excel·lents museus de franc (pagats pel Govern Federal) i amb edificis i monuments històrics com la Casa Blanca, el Congrés, el Memorial de la guerra del Vietnam o el cementiri d’Arlington ja són des de fa temps una atracció per als visitants de fora i dins del país.

Immediatament, però, serà només a les grans ciutats on hi haurà vacunes, precisament per la facilitat de reunir molta gent i vacunar-la mentre les dosis encara estan en la temperatura acceptable, cosa que significarà que en lloc de turisme cultural o gastronòmic, el país primer tindrà turistes mèdics.