En política s'ha de procurar tenir raó i no deixar gaire espai perquè te la prenguin. El reial decret d'estalvi energètic del govern espanyol és urgent, imprescindible i suposa un paquet mínim de mesures en comparació amb l'alerta energètica en què està sumida Europa. Un fre per evitar o retardar futures restriccions. I una presa de consciència de cara al que vindrà: la nova proposta que haurà de presentar l'Executiu al setembre.

En la materialització del pla d'estalvi energètic, el que més afecta comerciants i empresaris consisteix a controlar els termòstats dos graus i apagar llums i aparadors. A la pràctica, una mica més de calor i menys contaminació lumínica. No afecta el turisme, ni el comerç i la rebequeria és un problema del primer món de manual davant la gravetat de l'escenari.

Precisament perquè és un decret incontestable en el fons, s'entén molt menys que l'Executiu cometi un error que comença a ser un clàssic. La falta de diàleg amb les comunitats autònomes, la necessitat de convocar una conferència tècnica i una altra política per discutir el detall del decret abans de fer-lo públic. La publicació un primer d'agost, previ a la tradicional foto estiuenca a Marivent entre Pedro Sánchez i el Rei, sense que els consellers i governs autonòmics responsables de traslladar el decret coneguin les mesures, era una aposta segura per al retret. En cas d'haver activat l'habitual cogovernança, els consellers haurien tingut temps per fer les propostes que faran en les properes setmanes. O per discutir en privat els dubtes que han exposat en públic. O fins i tot, per no donar la mínima excusa a Madrid per començar la guerra.

Els propers mesos del repte geopolític europeu més important des de la guerra freda coincideixen amb el període de govern abans de les generals del 2023

Hi ha una raó més important encara. Les mesures per estalviar un 7% d'energia tenen per objectiu la presa de consciència, un missatge polític a la ciutadania per anar fent-nos a la idea que el compromís per la independència del gas rus juntament amb canvi climàtic és col·lectiu i té un preu. Si és un decret de país, l'Executiu ha de fer el possible perquè el missatge sigui comú, cosa que no s'ha fet.

Guerra a part és el govern d'Ayuso. El missatge ayusista del "Madrid no s'apaga" contra les "normes com en els règims totalitaris" de Pedro Sánchez han durat poc, perquè trepitjava un terreny perillós. El totalitarisme ve de Putin, l'amenaça és el xantatge de tallar el gas, l'estalvi és un consens europeu. Anar al Constitucional amb aquest decret és anar contra Europa i la petició de consens de la presidenta del PP Europeu, Ursula von der Leyen. És fer que els jutges facin la feina que li correspon a Madrid. L'alt tribunal pot tombar el decret com va fer amb els estats d'alarma, tot i això, no eximeix Isabel Díaz Ayuso de la irresponsabilitat de traslladar a la justícia una norma que han d'esmenar des de la negociació política.

Però aquest reial decret no serà el primer. És impossible que Europa s'independitzi del gas rus per un mòdic preu d'un aire condicionat a 27 graus. França està pensant en talls de gas, Noruega parla de risc de "racionament" a la primavera i Alemanya ha rebaixat el temps de les dutxes en instal·lacions públiques, lletra petita també de cara al que pot venir. Els anys d'abundància de recursos naturals han acabat i la invasió russa ho complicarà encara més. Hi haurà mesures més dures, si no d'estalvi d'energia, seran restriccions d'aigua.

Els propers mesos del repte geopolític europeu més important des de la guerra freda coincideixen amb el període de govern abans de les generals del 2023. La falta de consens, de comunicació i d'instruments de diàleg deixaran l'Executiu amb la força dels reials decrets a canvi d'enfrontaments oberts des dels governs autonòmics, socialistes inclosos. Una obvietat amb les autonòmiques a la cantonada. És normal demanar que el PP plantegi una política responsable i europea. Però com més mecanismes de diàleg activi el govern, menys espai deixarà als boicots i els intents d'oposició per demolició.