Més enllà de Rosalía, capaç de llegir els signes dels temps —i mai tan ben dit—, el suposat retorn a la fe de la generació Z té altres protagonistes que, paradoxalment, preocupen a la jerarquia catòlica. La Comissió per a la Doctrina de la Fe de la Conferència Episcopal Espanyola —presidida pel bisbe de Solsona, Francesc Conesa— ha publicat una nota per oferir criteris de “discerniment” —paraula sempre clau— davant l'expansió de “noves iniciatives d'evangelització fortament marcades per l'experiència emocional”. Això vol dir propostes com Hakuna, Emmaús o Effetà, que han connectat amb molts joves a través de retirs i trobades intenses de pregària, música i testimoniatge. Misticisme pop.

Els bisbes reconeixen el dinamisme missioner d'aquestes experiències, però, sense esmenar-los, recorden que la fe cristiana no es pot reduir a l'impacte sentimental: “Hi ha el perill de pretendre suscitar determinats comportaments mitjançant un bombardeig emocional que podria considerar-se una forma d'abús espiritual”. Però, si els porten nous clients a un negoci que fa dos mil anys que funciona, per què estan preocupats els bisbes? Per què han hagut de sortir amb una nota doctrinal a manera de tallafocs? Els preocupa perquè han vist que el que els omplia algunes parròquies no es traduïa en compromís real? No els agradava el model Tamara Falcó i altres influencers i youtubers que omplen auditoris a la manera d'alguns grups evangèlics? O en realitat l’alarma ve perquè els concerts de Hakuna han saltat de Vistalegre al balcó de la Reial Casa de Correus, seu de la presidència de la Comunitat de Madrid, a la Puerta del Sol, amb 15.000 persones —encapçalades per Ayuso i Feijóo— el 22 de desembre passat?

Propostes com Hakuna, Emmaús o Effetà han connectat amb molts joves a través de retirs i trobades intenses de pregària, música i testimoniatge

Potser la resposta cal cercar-la a Roma i en Lleó XIV, que coneix perfectament els perills d'ideologitzar la fe, cosa que també subjau a la pràctica evangèlica que Robert Prevost coneix, tant dels Estats Units com del Perú. El papa Lleó vindrà de visita a Espanya i Catalunya al juny. Serà una visita llarga. Més llarga que la dels seus antecessors. Semblant a la que va fer Joan Pau II el 1982. Aquella visita va ser una reconquesta després del paper del cardenal Tarancón en la Transició. La visita d’un papa no es limita a fer una missa a la Sagrada Família o a Montserrat. És tot un missatge. I fa la sensació que a Prevost no li deu agradar Hakuna, consolidat com un grup de pop catòlic vinculat a l'Opus Dei. El grup va néixer el 2013 com a part dels preparatius de la Jornada Mundial de la Joventut celebrada a Rio de Janeiro. Al darrere hi ha el seu fundador, José Pedro Manglano, un sacerdot que pertanyia en aquell moment a l'Opus. A la seva pàgina web, el grup explica com segueixen un “estil de vida” que se centra a estar “agenollat ​​davant de Crist a l'Hòstia”.

Diran que, al cap i a la fi, tots són del mateix equip. I és així. Però, com a les eleccions al Barça, menys el dia de partit, hi ha bàndols irreconciliables. De vegades, més al Barça —que també és una religió— que no pas dins de la mateixa Església. I sí, al cap i a la fi, es tracta de qui té el poder. I en tots dos casos —religió i futbol— parlant sobre Déu, sense que sapiguem què és exactament el que pensa el Déu en cada cas.