N'alerta Gonzalo Boye en unes reflexions que ha fet arran de la negativa del ministre Bolaños d’incloure el terrorisme en la llei d’amnistia. Diu textualment: “si deixen fora el terrorisme, existiran com a mínim 26 persones investigades/acusades de terrorisme, i totes elles vinculades d’una manera o l'altra a ERC, Junts i CUP, quantitat de persones que podrà augmentar en qualsevol moment, una vegada s’obri aquesta porta”. No es pot oblidar que, malgrat que és evident que el procés català no va tenir res a veure amb el terrorisme, ni cap de les seves accions poden ser qualificables com a tal; tot i això, la justícia patriòtica s’ho ha empescat per tenir obertes dues causes de terrorisme, Tsunami Democràtic i CDR, amb l’afegit delirant d’apuntar directament al president Puigdemont i a Marta Rovira.

Al darrere hi ha un objectiu evident: mantenir la judicialització de la lluita política, especialment si aquesta posa en qüestió la unitat d’Espanya. Com la utilització del delicte de rebel·lió va ser la primera maniobra per convertir una lluita territorial democràtica en una qüestió delictiva. I ara, l'ús del delicte de terrorisme és la segona maniobra, elevada al quadrat, per mantenir aquesta judicialització i impedir que torni a la política allò que mai no havia d’haver passat a la justícia. Amb la utilització fraudulenta del terrorisme, la justícia patriòtica intenta boicotejar l’amnistia, però va més enllà: boicoteja la mateixa essència de la política. No cal dir que és una banalització immoral i indigna d’un delicte greu, en la mateixa línia de banalització que van fer amb la rebel·lió, però les togues patriòtiques ja han demostrat que no tenen mida, ni escrúpols, a l’hora de forçar la llei fins a límits inimaginables.

Sigui com sigui, les coses són com són, i cal comptar amb aquesta matèria fosca empastifant tots els intents de trobar una sortida digna a la repressió que s’ha patit. Hi ha una Espanya venjativa i reaccionària, guardiana del Sant Grial de la unitat pàtria, que ens ha agafat pels ullals, i no vol deixar anar la peça, i qualsevol acord polític que busqui una sortida, com ara és el cas de l’amnistia, ha de tenir en compte aquest factor destructiu. Des d’aquesta perspectiva, és incomprensible que el PSOE mantingui la negativa a incloure el terrorisme en l’amnistia, perquè, com avisa Boye, les conseqüències serien nefastes. D’entrada, no és imaginable que Junts ho permeti, i l’exigència de Puigdemont és, en aquest sentit, ben explícita: “una Llei d'Amnistia que no exclogui cap dels perseguits per defensar la independència de Catalunya” perquè, “sense amnistia integral, que no exclogui ningú, no hi ha amnistia”.

Les togues patriòtiques ja han demostrat que no tenen mida, ni escrúpols, a l’hora de forçar la llei fins a límits inimaginables

Però més enllà del que significaria per als acords subscrits amb Junts i el PSOE —no oblidem que l’amnistia és un tema troncal—, fins i tot si s’acabés acceptant que el terrorisme no hi està inclòs, i les imputacions anessin a més (cosa altament probable amb el lawfare salvatge que estan practicant els jutges justiciers), aleshores, què passaria amb el PSOE? D’entrada, Pedro Sánchez estaria governant amb el suport de partits, els líders dels quals estarien en recerca i captura internacional per terrorisme. I no només, sinó que haurien pactat investidura i projectes amb aquests mateixos suposats terroristes. Com es menja? Amb l’afegit, com recorda també Boye, que tot plegat tindria unes repercussions internacionals tant per als afectats com per al mateix govern espanyol, que afecten les euroordres (no són el mateix, si l’acusació és terrorisme), el control de fronteres, les qüestions bancàries, etcètera.

La imputació de terrorisme ho canvia tot, i per això l’Audiència Nacional ha obert aquesta línia, convençuda que és la darrera baula que els queda per continuar judicialitzant el procés català, mantenir viva la repressió i impedir cap entesa política. En aquest sentit, els García-Castellón i companyia fan els honors a l’herència rebuda, no endebades l’Audiència Nacional és l’hereva del terrorífic Tribunal de Orden Público, hereu alhora del Tribunal Especial de Represión de la Masonería y el Comunismo, d’infausta memòria. Mateixa herència, mateixa justícia ideològica, mateixa instint repressiu.

Aquesta és la situació, i aquest és l’error que cometen els Bolaños de torn —la línia dura del govern espanyol— en entossudir-se a no incloure el terrorisme en l’amnistia. D’alguna manera, estarien activant una bomba de temps que, dirigida a l’independentisme, els explotaria a la cara. El relat del terrorisme és un invent pervers dirigit a controlar la política des de la judicatura, i si el PSOE accepta aquest relat, quedarà atrapat pel joc que el reaccionarisme li imposa.

Sigui com sigui, seria un error descomunal que l’amnistia no inclogués tots els represaliats. A l’Estat, seria donar-li un triomf enorme al triplet jutges, polítics i mitjans de l’Espanya més fosca. I a Catalunya, seria acceptar la lògica de la repressió i validar-la. No hi ha sortida: el terrorisme s’ha d’incloure en l’amnistia del procés, o no serà amnistia.