Des de 1945 el consens social europeu va ser el propi d'una democràcia liberal i va atendre el propòsit d'una societat garantista i plural, però cohesionada al voltant de l'economia social de mercat, la llibertat individual i la garantia de l'estat del benestar.
Durant la Gran Depressió (2008-2014) les forces de la dreta ultraconservadora europea de base xovinista van reinterpretar el seu concepte de democràcia en un sentit il·liberal. D'aquesta manera, el primer ministre hongarès Viktor Orbán defugia el 2014 dels valors liberals i defensava una democràcia majoritària no pluralista, basada en uns suposats valors comuns de la nació hongaresa. Va cridar també l'atenció Orbán respecte de la suposada falta d'eficàcia de la democràcia liberal europea davant sistemes autoritaris com el xinès, el turc o el rus.
Ara, l'extrema dreta ja governa a Itàlia, Polònia, Hongria i a altres llocs d'Europa, i el debat sobre la limitació de les llibertats a favor de la seguretat de l'Estat i dels interessos públics ja amara la nostra agenda política. Però el centredreta liberal, el centreesquerra socialdemòcrata i, fins i tot, l'esquerra més ortodoxa solen comprar dels ultraconservadors el seu marc mental.
L'extrema dreta ja governa a Itàlia, Polònia, Hongria i en altres llocs d'Europa, i el debat sobre la limitació de les llibertats a favor de la seguretat de l'Estat i dels interessos públics ja amara la nostra agenda política
Vet aquí com, a l'estat espanyol, les investigacions sobre l'espionatge del programari israelià Pegasus, que va afectar 59 ciutadans catalans i 4 bascos (tots professionals o líders socials i polítics en el legítim exercici dels seus drets i tasques, entre els quals, per cert, diversos advocats en exercici del seu dret-obligació de defensa) van ser anestesiades per l'acció recíproca del PSOE, PP, Cs i Vox, i la passivitat d'Unidas Podemos i Comuns.
Ara com ara, estem vivint a la Unió Europea (UE) una reassignació dels conceptes "seguretat nacional", "interès públic" o "persecució dels delictes" per justificar restriccions als nostres drets i llibertats fonamentals, concretament, el dret a la nostra privacitat, que inclou el dret al secret de les nostres comunicacions. En aquest sentit, la proposta de directiva de la Comissió Europea que proposava de prohibir programaris d'espionatge als dispositius electrònics dels periodistes acaba de ser substancialment reformada al Consell Europeu (CE), colegislador amb el Parlament Europeu integrat pels 27 caps de govern dels estats membres de la UE. França va proposar, i cap altre estat membre ho va rebutjar, que els mateixos estats membres podrien utilitzar aquest programari espia per raons de "seguretat nacional", "interès públic" i "persecució dels 32 delictes inclosos en l'euroordre". Serà competència, llavors, del PE, com a colegislador juntament amb la CE, frenar aquesta agressió als nostres valors liberals, recuperant el text proposat fa escassos dies per la Comissió Europea.
El cert és que ja són a les portes, tant en els processos electorals locals, territorials i estatals dels estats membres, com en les europees del 2024. I, més enllà d'això, en l'assumpció acrítica per part dels partits liberals, democristians, socialdemòcrates, verds i esquerrans europeus de la maximització dels valors de democràcia majoritària i de seguretat de l'estat davant les pluralitats territorials i nacionals, davant les minories identitàries i ideològiques, i les llibertats individuals i col·lectives.