L’Iran disposa de tot el necessari per imposar el bloqueig de l’estret d’Ormuz, l’estratègica via marítima que uneix el Golf Pèrsic amb l’oceà Índic i per la qual passa gairebé la quarta part del petroli mundial. Diversos alts comandaments militars nord-americans han advertit en reunions a la Casa Blanca que cal preparar-se per aquesta amenaça, ja que la República Islàmica ha deixat clar que està disposada a tancar l’estret si els Estats Units s’uneixen als bombardejos d’Israel contra Teheran. Es tracta d’una de les majors preocupacions de Washington a l’hora de decidir si s'involucra en la guerra. El moviment tàctic podria paralitzar completament tota la flota nord-americana a la zona, disparant els preus dels hidrocarburs al món i provocant un daltabaix en l’economia global. L’Iran té una carta poderosa per dissuadir una intervenció directa de Washington i controlar, fins a cert punt, el curs del conflicte regional.
Durant els set dies d’ofensiva, Israel ha destruït diverses instal·lacions militars iranianes i ha neutralitzat part del seu arsenal balístic, a més de causar baixes entre l’alt comandament. Tot i això, s’ha mantingut allunyat dels actius navals del règim, deixant intacta una part significativa del potencial de resposta de Teheran. L’Iran conserva una marina força robusta i desplegaments actius a tota la regió, on els Estats Units mantenen més de 40.000 soldats. Entre altres recursos, Teheran disposa d’un ampli estoc de mines navals que podria col·locar estratègicament a l’estret d’Ormuz per dificultar el trànsit marítim. Aquesta no seria la primera vegada: ja el 1988, en plena guerra amb l’Iraq, l’Iran va sembrar unes 150 mines a la zona, una de les quals va impactar contra la fragata americana USS Samuel B. Roberts, a punt d’enfonsar-la.
L’Iran ha advertit que si les forces nord-americanes el colpegen, respondrà amb una contundència que podria desencadenar una perillosa escalada militar. “Penseu en el que va passar el gener del 2020 després que Trump matés Suleimani i multipliqueu-ho per 100”, ha declarat a The New York Times Brian Katulis, investigador sènior de l’Institut del Pròxim Orient. L’episodi al qual fa referència va ser la mort del general Qassim Suleimani, figura clau de l’estratègia iraniana, en un atac de dron ordenat per Washington a Bagdad. En represàlia, Teheran va llançar la bateria més gran de míssils balístics contra bases americanes a l’Iraq, deixant més d’un centenar de soldats ferits. L’impacte d’aquella ofensiva va ser tal que un míssil va acabar per error amb un avió comercial ucraïnès, matant 176 persones. “L’Iran és més feble estratègicament, però operativament encara és letal a tota la regió”, ha reblat Katulis.
Minar l’estret d’Ormuz
Així mateix, el general Joseph Votel, antic cap del Comandament Central dels Estats Units, i el vicealmirall Kevin M. Donegan, excomandant de les forces navals nord-americanes al Pròxim Orient, han reiterat en declaracions al mitjà novaiorquès que l’Iran disposa dels elements necessaris per minar l’estret d’Ormuz, una maniobra que podria exercir una forta pressió sobre Israel per aturar els bombardejos. Tanmateix, han advertit que aquesta acció tindria un cost elevadíssim per a Teheran. “Minar l’estret també perjudicaria l’Iran; perdrien els ingressos del petroli que venen a la Xina”, ha assenyalat Donegan. En qualsevol cas, ha apuntat que els líders iranians podrien estar disposats a assumir aquest risc: “Ara estan molt més preocupats per la supervivència del règim, i això condicionarà totes les seves decisions”.