La dreta mediàtica de Madrid no agafa vacances, ni tan sols quan les institucions fan allò que, teòricament, toca: deixar actuar la justícia. El setge a Pedro Sánchez continua amb intensitat, i avui les portades en van plenes. L’ABC, com ja és marca de la casa, es presenta exasperat perquè Francina Armengol no ha decidit obrir una comissió al Congrés per investigar Ábalos i Cerdán. El motiu, segons al·lega ella, que ja hi ha una causa oberta al Suprem. Però això, per a les portades més conservadores, és gairebé una provocació: volen sang, titulars i escarni públic, no processos judicials ordinaris. A la caverna mediàtica li convé alimentar la idea d’un Sánchez acorralat, assetjat pels escàndols i a punt de caure per pressió ambiental. L'estratègia és desgastar. La consigna és clara: cal fer trontollar la Moncloa. "Armengol ignora el Codi de Conducta: ni investigació ni sanció a Ábalos i Cerdán", titula l'ABC, que recorda que "assegurar que l’exemplaritat i la transparència siguin avui els pilars bàsics del comportament dels diputats i senadors va ser la raó de ser del Codi de Conducta de les Corts Generals, aprovat l’1 d’octubre del 2020". El diari recorda que amb dues socialistes al capdavant del Congrés i el Senat —Meritxell Batet i Pilar Llop, respectivament—, es va donar llum verda a una normativa que "per primer cop facultava les presidències de les cambres per actuar d’ofici o a petició d’un altre parlamentari". Malgrat això, critica l’actual presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha decidit no activar aquesta eina per investigar si Santos Cerdán i José Luis Ábalos han pogut vulnerar les obligacions establertes. Segons fonts del seu entorn, Cerdán ja no és diputat i, en el cas d’Ábalos, ja és investigat formalment pel Tribunal Suprem. Queda clar que l'ABC no es conformarà amb poca cosa.
El Mundo porta la seva exclusiva del dia sobre algun dels casos que esquitxen el PSOE i assegura que "el grup de Cerdán va fitxar un càrrec de confiança de Montero". L’any 2021, explica, quan la ministra María Jesús Montero "ja no podia mantenir més temps vacant la presidència de la SEPI —l’ens públic que gestiona les participacions industrials de l’Estat—", una empresa vinculada a Santos Cerdán, llavors dirigent socialista, va oferir una sortida professional a un alt càrrec fidel a ella: Vicente Fernández. Aquest home havia estat interventor general a la Junta d’Andalusia sota la tutela de Montero, "i ella mateixa l’havia col·locat com a president de la SEPI el 2018", assegura. Però un any després, va haver de cessar-lo per la seva imputació en el cas Aznalcóllar, vinculat a irregularitats en la concessió d’una mina. El que vol demostrar el diari (amb aquesta informació tan enrevessada), és demostrar "fins a quin punt l’entramat socialista protegia els seus". Afirma que el govern de Pedro Sánchez, que en aquell moment volia evitar tenir càrrecs imputats, va obligar Montero a prescindir de Fernández, però ella va optar per no substituir-lo esperant que se’l desimputés. Així doncs, segueix, durant gairebé un any i mig, el càrrec va quedar en mans del vicepresident, Bartolomé Lora, que va acabar gestionant operacions tan polèmiques com els rescats d’Air Europa i Plus Ultra. "Mentrestant, la sortida discreta per a Fernández va venir, no del ministeri, sinó d’una empresa afina a Cerdán", denuncia El Mundo, que considera que demostra així aquesta protecció interna dels socialistes.
L'altre gran tema d'actualitat de la jornada el porta la portada d'El País: "Espanya rebutja elevar al 5% la despesa militar a l'OTAN com exigeix Trump". Pedro Sánchez ha rebutjat la proposta de Donald Trump d’elevar la despesa en defensa fins al 5% del PIB, considerant-la "incompatible" amb l’estat del benestar i "contraproduent" per a la seguretat europea. En una carta al nou secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, el president espanyol defensa que amb una inversió del 2,1% n’hi ha prou per complir els objectius militars acordats fins al 2032. Sánchez reitera el compromís d’Espanya amb la seguretat europea, però es nega a assumir un percentatge fix de despesa i argumenta que cal respectar les diferències entre països, ja que no tots necessiten fer el mateix esforç. Per la seva banda, tal com subratlla el diari, la Casa Blanca ja ha respost a Sánchez: “No he vist els comentaris d’Espanya. M’asseguraré que el president els vegi, i els puc assegurar que vol que tots els països europeus paguin la seva part justa i arribin a aquest llindar del 5%”, ha dit Karoline Leavitt, la portaveu del president nord-americà, tot recordant que els Estats Units han fet “una gran inversió en la defensa mútua”. Què diuen la resta de portades d'aquest divendres?
