El jutge de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, pren declaració aquest dilluns a dos testimonis protegits en la investigació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils, un d'ells veí d'Alcanar, localitat de l'explosió en una casa en la qual van morir membres de la cèl·lula que va perpetrar l'acció terrorista.

Andreu va decidir citar-los en la interlocutòria en la qual acorda aixecar parcialment el secret del sumari, que es manté això no obstant per a les peces relatives a les entrades i escorcolls, les comunicacions telefòniques, de protecció de testimonis i de comissions rogatòries.

Segons el jutge, aquestes quatre peces seguiran secretes, ja que se segueixen practicant diligències que resulten "complexes i extenses" i que, de ser conegudes per les parts afectades, "poguessin fer estèril tota l'actuació sumarial seguida".

Malgrat l'aixecament parcial del secret en les peces en les quals estima que no perjudicarà les investigacions, Andreu ha decidit que les parts no puguin treure del jutjat les imatges de la cèl·lula terrorista manipulant explosius a la casa d'Alcanar que va saltar pels aires la vigília dels atemptats, ni les que reflecteixen el moment de l'atropellament mortal en la Rambla.

El jutge només ha permès que visualitzin en la secretaria del jutjat, amb l'expressa prohibició d'efectuar cap tipus de còpia, per evitar la seva possible difusió externa, detalla l'acte.

Gairebé un any després dels atemptats, en els que van morir 16 de persones i un centenar van quedar ferides, la peça principal de la causa oberta a l'Audiència Nacional pel 17-A consta de 21 toms.

El magistrat ha aixecat el secret d'aquesta peça, l'única que està digitalitzada, i també de les relatives a les víctimes, els investigats morts, els danys materials, les personacions i sobre la situació personal i patrimonial dels investigats.

Denegada la petició de Ripoll com a acusació particular

Paral·lelament, el jutge ha desestimat en un altre acte la petició de l'Ajuntament de Ripoll, localitat d'on procedien la majoria de joves integrants de la cèl·lula terrorista, per poder-se personar com a acusació particular en el procediment judicial sobre els atemptats. El consistori de Ripoll va fonamentar la seva sol·licitud com perjudicat al·legant que va patir perjudicis materials, derivats de l'atenció psicològica als veïns afectats, a més dels dispositius policials de tota mena utilitzats en la investigació.

Andreu també va argumentar el consistori gironí que va patir danys morals pels atemptats, a causa de l'ofensa al nom i al prestigi històric de la localitat i a la seva corporació municipal, a l'entendre que l'atac terrorista va atemptar la seva "heteroestima pública i honorabilitat".

Per contra, el jutge Andreu, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, ha rebutjat aquesta petició en considerar que el consistori de Ripoll no pot ser considerada víctima o part perjudicada dels atemptats. A més, qüestiona que l'assistència a veïns de la localitat "equivalgui a convertir-se eventualment en perjudicat directe de tot delicte l'existència del qual faci necessària la prestació d'un servei.