No tot és desafecció cap a ses majestats: el Rei té qui li escriu. Pel que sembla, de tot cor. Però fa por. Si 73 excaps jubilats de l'Exèrcit de Terra han enviat una carta al monarca en la qual qualifiquen l'actual Govern espanyol de "socialcomunista avalat per filoetarras i independentistes", en la millor retòrica de Vox i de no pocs dirigents del PP i Cs; si, a més, la donen a conèixer a través d'El País, llavors jo escriuré que es tracta d'un conjunt de militars franquistes, filogolpistes i ultramonàrquics al qui molt em temo que no els sabria gens de greu organitzar el que fes falta per recompondre la sacrosanta "unitat nacional", que, com sempre, tornen a veure amenaçada.

Davant de la persistència del filofeixisme en els cercles d'uniformats, en actiu o no, 45 anys després que el dictador morís al llit, a ningú no li hauria d'estranyar que a l'Estat espanyol hi hagi independentistes -sens dubte, amb tota la legitimitat i dret; i, lamentablement, que durant molt temps hi hagi hagut etarres. És a dir, gent que es va arrogar il·legalment -pels seus collons, i perdonin l'expressió- el dret de decidir sobre la vida i la mort dels altres com d'altres ho van fer durant molt temps legalment i, si poguessin, continuarien fent-ho per urgències idèntiques.

L'últim pronunciament, en la pitjor tradició antidemocràtica i casernària d'aquesta Espanya que, com deia el gran poeta Machado, havia de glaçar-te el cor, s'ha produït just quan ERC i EH-Bildu -a més del PNB- han anunciat l'acord amb el govern del PSOE-Podemos per aprovar els pressupostos de l'Estat per al 2021. I a pocs dies que el Tribunal Suprem -segons es va filtrar 48 hores després de l'anunci del pacte- revoqui la semillibertat dels presos polítics de l'1-O, règim del qual van gaudir l'estiu passat.

La greu crisi sanitària, econòmica i social a causa de la pandèmia actua també com a marc de justificació del projecte de asonada. Encara que calgui salvar les distàncies, i més enllà de les dretes del PP i Vox i l'ofesa Arrimadas, les dures crítiques que ha rebut l'acord pressupostari amb l'esquerra independentista catalana i basca per part de Felipe González i alguns barons i membres de la vella guàrdia del PSOE recorda a aquell caldo de cultiu a favor d'un cop de timó, més enllà del perímetre de l'exèrcit, la Casa Reial i la ultradreta, en els prolegòmens del cop de Tejero el 23 de febrer de 1981.

Quants hauran compartit en la intimitat de les cabines de comandament del deep state els arguments per al cop d'Estat?

El telediario de TVE d'aquest diumenge ha informat que el pronunciament no ha tingut cap seguiment a les casernes segons fonts del ministeri de Defensa -atenció-. Aquests antics uniformats intenten posar el Rei al capdavant d'un (nou?) cop d'Estat, per a ells "constitucional" que tindria per objectiu lligar més curt al govern de coalició Sánchez-Iglesias i perpetuar la repressió contra l'independentisme. No en va, es dirigeixen a Felip VI en la seva condició de "capità general de tots els exèrcits", segons la Constitució. No espero que aquesta nit -com va fer el seu pare, l'ara fugit Joan Carles I el 23-F- Felip VI doni un discurs televisat per tranquil·litzar la població. Però la pregunta és: quants hauran compartit en la intimitat de les cabines de comandament del deep state els arguments epistolars de tals "patriotes" per al cop d'Estat?

La remor de sabres li dona la raó a ERC en el seu suport a Sánchez: Espanya està al caire de l'abisme i se'ns pot caure a sobre

Altrament, és obvi que ERC ha rebut políticament el millor regal que podia somiar -ni més ni menys que una invitació a un cop d'Estat- per legitimar i fins i tot redimir la seva decisió de donar suport als pressupostos de Sánchez, a penes sense garanties de compliment de l'acordat. Si es tracta que a Espanya no guanyin els pitjors dels pitjors, el suport dels republicans catalans -i d'EH-Bildu- als comptes de l'Estat apareixerà com a del tot necessari. Aquesta decisió, més enllà de la dubtosa concreció de les xifres, atesos els antecedents per tots coneguts d'incompliment de compromisos per part de l'Estat, haurà esdevingut, finalment, gairebé un deure democràtic. La remor de sabres li dona la raó als republicans en el seu suport a Sánchez: Espanya està al caire de l'abisme i se'ns pot caure a sobre. Però no estaria de més que Gabriel Rufián i Pere Aragonès recordessin que Roma mai no pagarà traïdors i que el Suprem, Marchena i els fiscals de Sánchez no entenen de pressupostos.