Proposar barbaritats contra les dones surt de franc molt sovint, si més no al Rayo Vallecano. De víctimes, però, sempre n’hi ha, fins i tot quan suposadament el que es fa és “broma”, però la víctima d’aquesta història no és pas Carlos Santiso ―tot i que ell es presenta com a tal. 

Santiso, el nou entrenador de l’equip femení de futbol del Rayo Vallecano, ha demanat perdó en un comunicat i considera que no es mereix el linxament al qual està sent sotmès. Però, per no perdre, no ha perdut ni la feina, malgrat la gravetat dels fets. Fets que es remunten a temps enrere, uns quatre anys, quan va proposar “fer servir” una noia per aconseguir la cohesió que els faltava en el grup que dirigia. S’ha filtrat l’àudio en què posa de bon exemple ―és a dir, a imitar― tres jugadors de l’Arandina, que van ser jutjats per violar una menor. A més a més, recomana que la noia sigui major d’edat per no tenir problemes posteriors. M’estalvio detalls, tot plegat completament abjecte.

Segons Carlos Santiso, és tot una broma que no té res a veure amb els seus valors i els fets que avalen la seva trajectòria. Això també són fets; de fet, són evidències: és la seva pròpia veu amb les seves pròpies paraules que ens deixen clar qui és aquest entrenador, tant personalment com professionalment.

Proposar barbaritats contra les dones surt de franc molt sovint, si més no al Rayo Vallecano

Certament, cap dona pot estar tranquil·la al seu costat, imagineu-vos, a sobre, que us faci d’entrenador; però tampoc cap integrant d’un club esportiu, atès que el mètode que proposa entra dins de la seva competència professional, per tant, també les seves pràctiques com a entrenador han quedat en entredit.

No hi ha res d’edificant en el que ha passat, i serà tot al contrari si el club no pren mesures categòriques. Així i tot, hi ha dues coses positives, que indiquen que alguna cosa està canviant. D’una banda, que una persona hagi fet públic l’àudio i, de l’altra, que el preparador físic del femení B, Jorge Blanco, hagi dimitit per a no treballar amb algú així. Aquest sí que és un canvi rellevant.

El posicionament del club, vergonyós, no només perquè qui calla atorga, i això va per a totes i tots els seus integrants, sinó perquè el seu president s’ha pronunciat de la pitjor manera possible; no respecte de les dones, sinó dels drets de tota la ciutadania i, en particular, de les i els socis o seguidors del club. No pensa admetre ni una xiulada contra l’entrenador. Imagineu-vos com deuen ser les bromes d’aquest senyor!

A l’Ajax, d’Amsterdam, acaben de prendre una decisió davant d’uns fets comparables dràsticament diferent. De fet, el mateix protagonista dels fets, Marc Overmars, director esportiu del club, ha estat qui ha dimitit, per enviar missatges “inapropiats” a treballadores de l’entitat. El millor de tot és que el club ha reconegut, segons paraules de Leen Meijaard, president del consell de supervisió de l’Ajax, que és una gran pèrdua perquè és “probablement el millor director” que han tingut, però que davant dels fets “continuar com a director no era una opció”. En realitat, és molt fàcil fer les coses bé, només cal voler-ho.