A mi —en general i en particular i de qualsevol de les maneres— els reis i les reines, i tothom que els acompanya, em molesten. Però, ara més que mai, i independentment de la meva racionalitat republicana, és inevitable fer-se la pregunta: cal anar de gira? Més ara que se suspèn tot, o seria bo, si no fos que hem de menjar. En uns temps en què tot són videocoses queda molt antic sortir a visitar els súbdits, per malament que els vagin les videotrucades. I ho sabem, hi ha documents gràfics, que les que van fer en el confinament, emulant la senzillesa i proximitat d’altres cases reials, no van ser gaire reeixides. No sé què els passa, no sé qui els assessora, potser s’ha de ser monàrquica o de la monarquia —que no és el mateix, però una bona part dels seus i les seves defensores s’ho pensen— per entendre-ho. Ja ho té que la corona acostuma a estrènyer el cap. Anar de gira no només ha de ser una mesura pensada per simpatitzar amb el poble, ha de tenir a veure amb el simbolisme de demostrar que el territori, tot, és seu; d’altra banda són bojos, com diria l’Obèlix, de venir a Catalunya. El CIS no pregunta per la monarquia perquè saben que suspèn i ells també ho saben, per això és tan important escenificar que són els amos i que els aclamen allà on van. Dels crits de "Fora els Borbons", "República" o "Els catalans i les catalanes no tenim rei" se’n dirà ben poc; siguin d’aquí o de qualsevol altre lloc.

Rara manera de justificar el sou, més encara a hores d'ara, que la idea principal perquè no s’estengui el virus és que nosaltres circulem tan poc com sigui possible

A mi també m’és inevitable pensar que com que ara seria un escàndol més que se sabés que marxen a la Polinèsia Francesa o qualsevol lloc on vagin a passar l’estona els megarics i megariques del món, es dediquen a anar a províncies per fer veure que treballen, que s’ocupen de la gent, que són normals i propers. Rara manera de justificar el sou, més encara a hores d'ara, que la idea principal perquè no s’estengui el virus és que nosaltres circulem tan poc com sigui possible i així ell, el virus, potser també deixarà de fer-ho. Potser la família reial es pensa, com que la Covid-19 de fet no és només un virus, és un coronavirus, que són cosins germans i que amb ells no va la malaltia. Ja ho té que les coses que passen al poble no passen a la reialesa, per allò que els poders fàctics i no fàctics, i a Espanya el govern de l’estat i la llei, ja s’ocupen que així sigui, si més no en tot, gairebé. Tot i això, a mi em preocupa que el virus no estigui informat d’aquest fet diferencial i la gira dels monarques porti efectes col·laterals.

I en general, què és el que no entenen les nostres autoritats dels mateixos missatges que ells emeten? Que no haurien de ser ells i elles els que prediquessin amb l’exemple? O estan totes i totes tan amunt que de fet parlen per al poble, no per a elles i ells mateixos, que són una elit a part, i a més ja ni cal dissimular-ho. Quin desastre d’estat és el que tenim si només en els darrers tres dies podem posar tres exemples d’irresponsabilitat de tres màximes autoritats? Començant pels monarques i acabant amb Fernando Simón que ha anat a surfejar a Portugal. Passant pel company i els fills d’Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, que han marxat de la ciutat després que s’hagi demanat que la població no es mogui atès l’augment dels contagis de la Covid-19. L’alcaldessa ni ho ha aclarit, de fet, ha donat dues explicacions diferents, cap d’elles ni honorable ni edificant, i ni ha considerat pas que hagi de rectificar. A algú el sorprèn que hi hagi cues per tot arreu, fins i tot en llocs recòndits de la muntanya, o que s’hagin de tancar platges, si fins i tot els que viuen en un palau no s’estan a casa.