S’ha dit del dret i del revés que Nadal és temps d’unió, però amb això passa el mateix que amb  les pel·lícules: després que els protagonistes es declarin el seu amor i decideixin viure junts, surt a la pantalla la paraula Fi. Bé, per ser rigorosa he de dir que  això era abans que tenien més clar que s’havia de enviar el missatge als espectadors que aquí s’acabava la ficció i començava la realitat. En l’actualitat ja no es posa i és el resultat, o és un element més —no sé que és primer si l’ou o la gallina—, d’aquesta realitat barrejada i confusa en què vivim constantment.

Sí, és cert que la unió és important, la unió fa força o ens fa més forts; però la unió no és possible si no es produeix entre iguals, entre éssers lliures, de manera que la unió sorgeix d’un pacte voluntari i madur. Altrament només debilita, esgota i oprimeix. Aquí és on la paraula s’encalla i també la realitat s’enterboleix; és molt més fàcil situar el problema entre unir i separar, donant d’entrada per fet que qui té raó, qui vol el bé, és aquell que no vol separar i que el que ve a fer mal és qui sí que vol separar.

Llàstima que no ens en sortim de pensar que només unint, o no desunint, es fan les coses bé. Quantes desgràcies i patiments han portat a la humanitat les males unions, les unions obligades, les unions que només són subjugació. Ho sabem molt bé, tenim històries de tot tipus, tant de parelles concretes com de pobles sencers.

La unió no és possible si no parteix del respecte i el reconeixement a l’altre. Sigui una persona, una llengua, una idea, un poble. La diferència no és desunió, és mera diversitat que aporta riquesa i profunditat a la humanitat. Si no fes por ens estalviaríem molt de dolor; si no permetéssim que la diferència s’instrumentalitzés per aquelles i aquells que temen perdre la seva posició de poder, no escanyaríem l’expressió de les idees, dels projectes; en definitiva, del canvi.

No em fa por desunir, més quan el que es vol es trencar amb una relació tòxica; no em fa por la diferència i especialment no em fa por veure que el que sembla unit no ho està en realitat. Venen temps de trencament amb tot el que ens explica el món com el coneixem fins ara. Res del que sembla sòlid ho és en realitat; tot el que és una unitat material en realitat és un conjunt de partícules més petites. Passar-les per alt és un error molt gran. Hem creat molts conceptes per no haver d’anar més enllà i n’hem reinventat de vells per seguir fent el mateix. Ara toca passar de les paraules als significats i trobar-ne de nous. Només així avançarem.

Bon Nadal.  

Cristina Sánchez Miret
opinió No et disculpis, president! Cristina Sánchez Miret