Podem triar la via? Jo que he anat anys i panys en trens de la Renfe sé que no, però el desig d’equivocar-me és més gran que el sentit comú o la raó. De debò algú es creu que els eslovens van triar la via que ara s’anomena eslovena? S’ha de ser molt poc reflexiu ―per no dir una altra cosa― per pensar que ells van dir: "Ataqueu-nos, mateu-nos, perquè serà la millor manera de separar-nos". Es poden dir moltes bestieses, però sempre m’aclapara constatar que se’n poden dir de més grosses. Sí, certament els eslovens van decidir marxar, però després d’haver votat, dues vegades, d’haver guanyat, dues vegades, i de demanar parlar-ne per veure com es podia arribar a un acord. Cert, van tenir resposta a la seva declaració unilateral, una altra declaració unilateral: enviar els tancs. Però aquests no eren seus, eren de l’estat al qual pertanyien i és aquest estat el que decideix utilitzar la força i disparar a matar. Us sona d’alguna cosa? És evident per què el president Torra ha dit el que ha dit.

Els paral·lelismes són clars, tot i que aquí ens van pegar per impedir votar i per sort, i només per sort, no hem vist ni tancs ni morts. I de moment s’han quedat amb un 155 inconstitucional, fet a mida per poder fer allò que creguin oportú tant PP com PSOE com qualsevol altre partit que entri al govern espanyol. Les ganes que hi hagi morts hi són. Hi ha proves documentals de declaracions variades i plenament explícites en aquest sentit, no només de gent del carrer, sinó de personatges rellevants; i no precisament de les files independentistes. Entre d’altres coses perquè les baixes esperades són de la nostra banda. Entenc que el president Torra no s’hagi disculpat, per què ho ha de fer? I espero i desitjo que no ho faci; ja deu haver après que digui el que digui serà acusat de tots els mals que ja han passat i de tots els que han de venir. El que em meravella és que una manipulació tan matussera sigui efectiva, però, vaja, ni és la primera ni serà l’última.

Entenc que el president Torra no s’hagi disculpat, per què ho ha de fer? 

De fet, és efectiva perquè s’hi acarnissen, a banda dels descerebrats, els que no tenen la consciència tranquil·la. Més avui dilluns, dia en què escric l’article, 10 de desembre, Dia dels Drets humans, perquè n’havien fet bandera de la seva lluita, i ara viuen en un país que no els respecta i no volen o poden dir-ho per afiliació política. Òndia, quina putada haver defensat totes les causes possibles, això sí d’altres països, sobre drets humans de pobles, col·lectius i persones individuals i no poder fer-ho a casa. Ha de ser molt difícil d’assumir i, per això, puntada de peu i endavant. Acusacions de tota mena a l’independentisme i al govern català.

Els funciona, ho saben, tenen molta claca i molt poca vergonya. A Espanya hi ha preses i presos polítics en ple segle XXI; alguns d’ells amb molts dies ja de vaga de fam. La vulneració dels seus drets és tan flagrant que el mateix Estat els té engarjolats en el que s’assembla tant a un segrest que no sé com anomenar-ho; espero que alguna instància superior i amb més crèdit que jo ho faci al més aviat possible. Són els que es troben en una situació més extrema, però no són els únics i ja depassa a catalans i bascos. Estic a l’espera de veure qui seran els següents, perquè sens dubte això no s’atura. Cal parlar d’alguna cosa més en un dia com aquest?

Jordi Galves
República Belga (170) Els morts seran sempre vostres Jordi Galves
Enric Vila
Opinió La falsa compassió Enric Vila