El president sortint i entrant de la Junta de Castella i Lleó ha fet un discurs d’investidura que no deixa lloc a dubtes que no són només els francesos i les franceses els que tenen problemes amb la política. A tots els mitjans d’aquí s’ha reproduït la portada del diari Libération, que sens dubte serà el més reeixit d’aquestes eleccions franceses, a no ser que Le Pen passi per davant de Macron en la segona volta. 

A França intentaran, o això diuen, barrar el pas a la ultradreta; a Espanya, en canvi, aquesta va prenent posicions ―mai havia marxat de les institucions― ara a cara descoberta i amb més força. Vox celebra, i amb raó, la victòria a Castella i Lleó, perquè en aquest sentit és molt possible que Castella i Lleó sigui una primera volta amb relació a les eleccions del govern de l’estat espanyol, si tot continua com fins ara. És a dir, ajudats per les bajanades polítiques en les quals s’ha instal·lat amb tota comoditat i sense necessitat de reflexió i/o revisió de rumb el govern de Sánchez.

Alfonso Fernández Mañueco ha deixat clar que el segle XXI serà bo en la mesura que sigui el més antic possible, en el sentit de tradicional, patriarcal i ordenat en tots els àmbits socials

A la portada de Libération jo hi llegeixo la perplexitat d’haver de triar entre dues males opcions, Macron i Le Pen, perquè ja no queda clar enlloc no pas què és ultradreta, sinó què no ho és. Tant a França com a Espanya, tot i que ―la distància em pot distorsionar el judici― aquí em sembla que encara és pitjor. Els líders de la dreta europea s’han posat les mans al cap pel pacte amb la ultradreta a la Junta de Castella i Lleó, i veient el perfil que han marcat en la investidura del president ―uns i altres― segurament tenen raó. 

Alfonso Fernández Mañueco, del Partit Popular, ha deixat clar que el segle XXI serà bo en la mesura que sigui el més antic possible, en el sentit de tradicional, patriarcal i ordenat en tots els àmbits socials, començant per la família i acabant per la memòria històrica. Però ha fet curt, perquè Vox també vol que desapareguin les autonomies; vol derogar el títol vuitè de la Constitució espanyola i que tornin a “Espanya” competències com sanitat, educació i justícia. Hi ha qui s’ha escandalitzat, però això és perquè no viuen a Catalunya o, en tot cas, ja els ha semblat bé la recentralització dels catalans i catalanes que s’ha produït i se segueix produint més enllà, o amb, el 155 o els jutjats, però no veuen clar que aquesta arribi als seus escons provincials. És per això i per moltes altres coses que tenen a veure amb els fets i no amb les paraules que de sempre ―a banda de dos temes, certament importants― em costa veure la diferència entre els diferents partits espanyols, tant si són de “dretes” com d’"esquerres”.