L'abril del 2018, en un moment de màxima tensió política a Catalunya i Espanya, Salvador Illa, aleshores secretari d'Organització del PSC, va denunciar a Twitter —que en aquells temps es deia així— unes pintades "intolerants" a la paret de casa seva.
Illa deia que era un "intent d'intimidació" i ho va denunciar, va dir, també als Mossos. Les pintades eren "PSC=155", "Ni oblit ni perdó" i "CDR, ni passives ni terroristes: empoderades". Més reivindicació que cap altra cosa, fet que no treu que pintar la casa d'un polític estigui fora de lloc. La piulada, per cert, era en castellà. I els missatges de suport els encapçalaven Inés Arrimadas, Jordi Cañas, Xavier Garcia Albiol, Argelia Queralt, Alicia Sánchez Camacho i Ramon Espadaler. Però Illa també va ser convidat a denunciar-ho en prime time del dissabte a la malvada TV3.
Recordo això perquè a la mateixa xarxa, ara anomenada X, Salvador Illa, ensems ara primer secretari del PSC i president de la Generalitat, no ha piulat absolutament res de les hòsties gratuïtes i desproporcionades rebudes per un noi menor d'edat en mans de la policia espanyola a Elx, abans d'un partit del Barça. La mateixa policia, per cert, que l'1 d'octubre del 2017 va massacrar unes quantes àvies de manera també gratuïta i indiscriminada. Contra la mateixa ideologia per la qual polítics, activistes i fins i tot un president del Barça van estar a la presó de manera preventiva, gratuïta i desproporcionada.
Però es veu que el grau d'indignació d'Illa —i d'Arrimadas, Cañas, Albiol, Queralt, Camacho i l'ara conseller de Justícia Espadaler— va en funció de qui rep. Ei, i a diferència de l'abril del 2018, el clima polític entre Catalunya i Espanya és el "sosiego" institucional, malgrat la catalanofòbia permanent que entenc que preocupa tendint a zero a Illa. Fins que governi el PP, és clar, i el ministre de l'Interior —que sortirà un dia d'aquests a dir que el poli va actuar de manera proporcionada i argumentarà provocacions que ahir ja es buscaven— sigui d'una altra família política.
Es tornarà a demostrar una vegada més que el Barça és més que un club. I que quan la política falla, el Barça sempre hi és
En fi, potser passa que, com que el president del Govern de tothom és seguidor de l'Espanyol i la policia va pegar a un nano del Barça, no se n'hagi assabentat.
Qui sí que ho sap és Joan Laporta, que una vegada més demostra que entén millor el país que molts polítics. I que, en realitat, el càrrec més important a Catalunya és el de president del Barça. Sobretot si el de la Generalitat no te'l creus gaire. Però vaja, que com a mínim Laporta entén el Barça. Cosa que, quan hi ha un Govern que no fa la seva funció, és el mateix que entendre el país.
De manera que l'homenatge previst avui al Camp Nou als jugadors campions del món amb la selecció espanyola se substituirà per una reivindicació de l'estelada com a símbol democràtic. I es tornarà a demostrar una vegada més que el Barça és més que un club. I que quan la política falla, el Barça sempre hi és. Com en el franquisme. L'únic problema és que som al 2026.